Situació
Vista general d’aquesta torre, que conserva la porta d’entrada primitiva oberta en el mur del pis superior.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada al mig d’un camp, a la riba esquerra de l’Anoia, entre el camí que passa al costat del riu i un rec que portava l’aigua als molins de Martorell. Abans restava entre el gual de Santa Margarida i el de Ribaroja; ara és molt a prop del pont de l’autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i de Piera.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF091915.
Per anar-hi, cal seguir el passeig de Catalunya. Al final d’aquest passeig, cal baixar i agafar el camí dels Horts, que corre arran de l’Anoia. Passat el pont de l’autopista, uns centenars de metres més enllà, es veu la torre al centre d’un camp, a mà dreta. (JMB)
Història
No s’han trobat notícies històriques que documentin l’existència d’aquesta torre, pertanyent a l’antic terme Jau de la baronia de Castellví de Rosanes. (CPO)
Torre
Planta i alçat d’aquesta torre propera al riu Anoia.
J. Bolòs
Torre de planta quasi quadrada. A la banda exterior, els seus costats fan 4,50 m i 4,70 m. El gruix de la paret nord-est, a la planta baixa, és de 127 cm. Té dos nivells: l’inferior, cobert amb una volta, i el superior, on hi ha la porta d’entrada primitiva. És possible que, originàriament, hi hagués un segon pis al damunt.
La planta que es troba situada a peu pla és coberta amb una volta gairebé de mig punt (i no amb una falsa cúpula com trobem sobretot en les torres de planta circular); hom hi veu encara restes de l’encanyissat. Al centre de la volta hi ha un forat que permetia d’entrar en aquest espai inferior, des del pis principal. Cal tenir present que l’obertura que hi ha actualment al mur nord-est és moderna.
El pis superior és situat a 2,95 m del nivell del sòl exterior. Els seus murs actualment tenen una alçària de 2,20 m. A la paret orientada al nord-oest s’obre la porta. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt, format per nou do velles que fan 30 cm d’alt i que tenen gruixos molt diversos. Aquesta obertura, que permetia l’accés a la torre, només fa 100 cm d’alt per 55 cm d’ample. Hom veu als seus muntants els forats destinats a col·locar-hi la barra de tancament. A l’exterior, al llindar de la porta, s’endevina també l’existència de dos forats, destinats a suportar una plataforma de fusta. Cal pensar que és molt probable que aquesta porta restés, originàriament, a una alçària força superior a l’actual, la qual com hem dit no arriba als 3 m. En cadascun dels altres tres murs d’aquest nivell superior hi ha una finestra o espidiera; solen tenir una llosa més gran i rogenca que fa de llinda i dues més a cada costat en una posició esbiaixada.
Les parets d’aquest edifici són fetes amb pedres molt poc treballades, però més o menys arrenglerades, formant filades. La major part de les pedres són còdols, que poden fer, per exemple, 15 cm d’alt per 20 cm d’ample. Gairebé només als caires hi ha carreus rogencs més treballats, els quals, com hem dit, també podem trobar a les finestres i a la porta.
Per acabar, ens hem de plantejar, d’una banda, la finalitat d’aquesta torre i, de l’altra, la seva possible datació. Creiem que, per la seva situació, al costat l’Anoia, prop de dos guals de l’antic camí de Gelida, i pel fet d’existir, des d’aquesta petita fortificació, una relació visual fàcil amb el castell de Castellví de Rosanes, havia de tenir la funció de torre de guaita. És evident que els qui l’edificaren, atesa la seva situació —un lloc ben planer—, renunciaren a fer-ne un indret fàcilment defensable, en benefici de la finalitat primordial de fer de lloc de guaita. Certament, pel que fa a la funció, és molt semblant, per exemple, a la torre del veïnat del Fusteret de Súria (Bages), tot i que aquest edifici té una planta circular. En canvi, des del punt de vista constructiu, conserva uns certs paral·lelismes, per exemple, amb la torre de Ca n’Altimira (Vallès Occidental), també de planta quadrangular i amb unes mides i formes semblants.
A causa de les seves característiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d’entrada, hom pot datar-la cap al segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior. (JMB-FBG)