Resultats de la cerca

A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà

Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…

Si el lloc d’Esplugues és documentat el 964, l’església parroquial de Santa Maria que fins al segle XIV no va ser dedicada a santa Maria Magdalena, tot i que ja devia existir abans, no és esmentada fins el 1059 Va ser consagrada solemnement el 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona, amb l’assistència d’alguns dels seus canonges i d’una notable assistència de públic S’hi feia constar que era jurisdicció de Sant Pere de les Puelles Si aquesta consagració respongué efectivament a la construcció de l’edifici parroquial, aquest havia de ser un temple dins de les característiques i l’estil del…

Les restes d’aquest temple es troben al nord del poble de Rubió del Mig La primera referència sobre aquesta església és de l’any 1132, en què el comte Ermengol VI d’Urgell cedí a Pere Bernat i a Bernat Berenguer el mont de Mania, i la roca i la serra des del coll de Negra fins a Foradada Entre les afrontacions es fa esment de l’església de Sancti luliani Actualment, Sant Julià de la Portella es troba en estat totalment ruïnós, de manera que només en resten algunes filades, que permeten entreveure la seva planta, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular En la façana absidal…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

Antiga església parroquial que és situada al sud-est del massís de Montnegre, a les Gavarres, uns 2 km a llevant de Santa Pellaia, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva El lloc de Santa Àgata és esmentat l’any 1044 El cabiscol Ponç, en el testament de l’any 1064, disposà de béns situats a la parròquia de Santa Àgata, i el 1102 Berenguer Amat féu deixes a la canònica gironina, entre les quals hi havia algunes propietats en aquesta parròquia En les Rationes decimarum apareix esmentada “ sancte Agathe de Montenigro ” i, semblantment, en les llistes de parròquies del 1362,…

Aquesta església és situada a uns 400 m al NE del poble, dins el cementiri parroquial i fora del recinte murat de la vila de Montalban lo Castèl Es tracta de l’antiga església parroquial, que ha perdut el seu caràcter en favor de la capella del castell de Montalban, dins el poble És documentada per primera vegada l’any 1261, quan s’esmenta el capellà d’aquesta església, i de nou el 1347 “ ecclesia Sanctae Mariae de Monte Albano ” És una església d’una sola nau d’estructura gòtica, capçada a llevant per un absis pentagonal, amb una finestra central construïda amb carreus ben tallats i molt ben…

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda plenament…

Situació Absis de l’església, decorat amb arcuacions i lesenes de pedra tosca ECSA - J Boix Aquesta capella corona el turó homònim, damunt el poble d’Aguascaldas, a l’est Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901993 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior Un cop al poble d’Aguascaldas, cal pujar fins al turó de Sant Sadurní Actualment, sense culte, és aprofitada per a activitats ramaderes JBP Església Interior de l’església, tal com ha quedat després de la restauració ECSA - F Parra És un edifici molt alterat per l’abandó i el seu actual ús ramader Consta d’una sola nau De l’…

L’antic convent de Sant Salvador és situat al carrer del mateix nom, al centre de Perpinyà, entre la plaça Rigau i el Museu d’Història Natural El monestir de canongesses augustinianes de Sant Salvador és documentat des de l’any 1244, quan Guillema, filla de Perpinyà Mercer, feu un llegat de tres sous a les seves canongesses pel mateix temps consta que va rebre del papa Innocenci IV 1243-54 una butlla d’indulgències als que contribuïssin a la seva construcció El monestir de Sant Salvador fou protegit pels reis de Mallorca i perdurà fins a la fi de l’Antic Règim El vestigi més important de tot…