Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Necròpoli de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una al costat de…
Sant Esteve de Tuixén (Josa i Tuixén)
Art romànic
Situació Esvelta façana d’aquesta antiga parròquia, la part més ben conservada de la seva estructura original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és situada a la part alta del poble de Tuixén, que es troba a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola Mapa 35–11254 Situació 31TCG818767 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que enllaça la comarca amb Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, a través de la vall de Lavansa JAA-MLIC Història El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament sacramental del 993, publicat el mateix any, llegà a Santa…
Castell de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Restes d’aquest castell, amb el mur de migdia, on és visible la porta d’accés ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de la Llosa són en un penyal rocallós, a 1 600 m d’altitud, a la riba dreta de la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Per a anar-hi, cal sortir de Lles per una pista, perfectament senyalitzada, que porta a Viliella i en 6 km de recorregut arriba a can Jan de la Llosa, a les cases de la Llosa Aquí cal deixar el vehicle i continuar per la pista que segueix la vall de la Llosa, tancada per una barrera, i que passa pel costat de la capella de la Mare de Déu…
Sant Pere de Mieres
Situació La vila de Mieres és a l’interfluvi de la riera del mateix nom, afluent del Ser, i el riu Tort, a 286 m d’altitud És el cap d’un municipi situat al límit oriental de la Garrotxa, en una de les cubetes que constitueixen la fossa tectònica de la baixa Garrotxa, tocant a la nova comarca del Pla de l’Estany El seu agrupament de cases és centrat per l’església de Sant Pere, un edifici d’època barroca, el qual havia estat possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Hom pot anar a Mieres des d’Olot per la carretera que passa per Santa Pau JVV Història…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Domus de Sala-d’Heures (Santa Eugènia de Berga)
Art romànic
Situació Un dibuix fet per JM Pericas al començament del segle XX de l’aspecte que oferia la fortificació A Pladevall Malauradament és ben poc el que ens ha previngut d’aquesta antiga domus , de la qual en treballs hom podrà endevinar-ne alguns elements Aquest domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,2 —y 39,5 31 tdg 422395 L’accés s’hi efectua per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d’arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el trencall…
Sant Salvador de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Detall de l’absis decorat amb arcuacions llombardes, sense lesenes, propi de l’arquitectura del segle X ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al costat del castell de Casesnoves, a la riba esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior Història Sant Salvador de Casesnoves fou la parròquia del llogaret de Casesnoves, documentat per primera vegada l’any 1076, en què es fa esment del villarunculo de Casesnoves La primera referència, encara que indirecta, de l’…
Sant Miquel de Moror (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia de l’església amb la seva portada ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Miquel és a la part alta del poble de Moror, situat sobre la carretera de Guàrdia de Mur a Sant Esteve de la Sarga JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG210610 Història Les primeres notícies de Moror es remunten a la fi del segle XI L’any 1083 Rodlà donava al monestir de Santa Maria de Gerri el seu alou de Moror Gerri, però, hi devia tenir altres possessions, ja que l’any 1164, en la butlla que el papa Alexandre III donà al monestir confirmant-li les seves propietats, consten…
Sant Lleïr de Casavella (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana, amb el porxo que cobreix l’actual porta d’entrada L Prat El turó de Sant Lleïr, de 1 642 m d’altitud, es troba situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata A l’inici del turó pel cantó de tramuntana, no lluny de Casavella i vora casa Clots, hi ha Sant Lleïr, dins el terme de la Coma i la Pedra, en un indret des d’on hom pot contemplar Tragines i Pasqüets, a l’altra banda del riu i sota el Port del Comte Mapa 292M781 Situació 31TCG851668 Recorreguts 3,300 km de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha, abans de…
El marc geogràfic del romànic del Berguedà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les…