Resultats de la cerca

Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada a llevant…

Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…

Situació Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental Mapa 31-13 326 Situació 31TBG882517 L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població JRG Història El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell Una de les primeres mencions documentals data de l’any…

L’existència d’aquest castell és un xic hipotètica Es trobava al comtat de Besalú, i la seva parròquia depenia del bisbat de Girona fins a mitjan segle XII, que passà al de Vic El seu terme, fins i tot geogràficament, pertany a la comarca de la Garrotxa, però com que des de mitjan segle XIII, era unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el eu territori s’ha unit al municipi de Sant Joan El terme d’aquest suposat castell es correspondria amb el de la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal Les primeres notícies de la parròquia són anteriors al 1150, quan estava sota el domini del monestir…

El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració…

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…

Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…

Situació Basament d’un dels murs d’una construcció, fet amb carreus de gres ECSA-JI Rodríguez Aquest antic vilatge s’emplaça dalt d’una petita serra o tossal, al nord del poble de Malpartit, prop de la sèquia de l’Àguila Mapa 32-14 359 Situació 31TBG953197 Per a anar-hi des de Malpartit cal agafar en direcció nord el camí que porta a Alguaire aquest camí, en cosa d’1 km, passa al peu d’una serra denominada el tossal dels Umets, on es veuen les restes del vilatge Nucli urbà La punta meridional de la serra, separada d’ella per un fossat, és l’indret on hi ha els vestigis del vilatge Dalt del…

Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de desnivell Història Desconeixem…