Resultats de la cerca

El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de…

L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de 140 sous Durant…

Tot i que Vilaller era sens dubte el poble més important de la vall de Barravés, no se n’ha trobat cap notícia de l’època romànica D’alguna manera estigué vinculat al proper monestir de Sant Andreu de Barravés i a la senyoria dels Erill a la vall En bona lògica, devia ser el lloc on se celebrava el mercat de Barravés, documentat ja el 1117, activitat que es desenvolupà amb la vinculació de l’Aran a la corona catalano-aragonesa i la transhumància dels ramats Segons els greuges presentats al rei pels aranesos l’any 1312, el capellà de Miró de Salardú va ésser fet captiu per Ramon…

La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle…

Situació Petit pont d’època medieval molt malmès, però utilitzat encara per al pas dels ramats ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest pont s’emplacen al sud-est del poble de Castellonroi Mapa 32-13 327 Situació 31TBG955393 Per a anar-hi cal seguir la carretera vella que de Catellonroi porta a l’actual N-230 El pont es troba a 1,5 km, justament després de passar el barranc del Solà, que baixa de la serra del mateix nom Pont Es tracta d’un pont d’un sol ull, format per un arc de mig punt de 3 m d’alçada, 3 m de llum i 3 m d’amplada El pont té, exteriorment, a banda i banda,…

Situació Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent ECSA - JA Adell L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TBG992758 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església JAA Història Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta…

L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya…

Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…

El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a migdia i Caçà i…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…