L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa. Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes. Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes.
Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya i contraforts en el seu presbiteri. Fou refeta en època gòtica i més tardanament.
Fou fundat vers l’any 1190 per privilegi del rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per tal d’auxiliar els vianants i després fou afavorit per diversos monarques. L’any 1198 el rei Pere I concedí a Bernat, hospitaler d’aquest lloc, i a tots els seus successors in cedem hospitali quod vocatur de Pontells i a la seva església de Sant Nicolau, annexa a l’hospital, edificada infra portus de Barraves et de Aran, el mas que aquell hospitaler tenia a Vielha (in villa mea de Vetula, diu el rei). El document és datat al monestir de Sant Andreu de Barravés, al mateix lloc on Alfons I havia rebut sota la seva emparança els homes de la Vall d’Aran vers l’any 1175.
El 13 de setembre de 1249 el rei Jaume I, per un document signat a Morella, posà novament sota la seva protecció l’hospital i l’església de Sant Nicolau des Pontèths, així com el seu hospitaler i els germans que servien l’esmentat hospital, tant clergues com laics (els anomena fratres, que equival a germans o d’odonats), li confirmà el mas de Vielha donat pel seu pare, una parcel·la de terra amb cases a Geminells i el dret de deixar pasturar lliurement els seus ramats i bestiar per tots els dominis del rei, amb la mateixa llibertat que ho feien els frares hospitalers o de Sant Joan de Jerusalem i els frares del Temple. Es reservava només el dret d’acolliment en l’esmentat hospital.
L’any 1312 el director de l’hospital era Guillem d’Hospita litenia almenys tres fratres o servents sota seu.
Aquesta funció hospitalària i d’acolliment continuà al llarg dels segles fins a l’obertura del túnel actual. Segons la relació de J. F. de Gràcia de l’any 1613, aquí hom donava alberg als passatgers i menjar com a almoina als religiosos, soldats i pobres que hi passaven, tot a càrrec de la vila de Vielha, la qual hi destinava 2 000 rals, però els beneficis que se’n treien eren molt superiors.
Encara actualment l’hospital és propietat de Vielha.