Resultats de la cerca

Aquesta església és la parroquial del terme L’actual temple és de construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals El campanar és una torre vuitavada d’aspecte medieval La primera referència de Santa Maria de la Bisbal és de l’any 1240, en què es documenta un tal Berenguer, prevere, com a clericus de Episcopale A la tributació de la dècima papal de l’any 1279, la parròquia de la Bisbal satisfé un cànon de 57 sous, inferior al d’Albinyana 61 sous i al de Sant Jaume dels Domenys 80 sous, però superior al del Montmell 35 sous La primera visita pastoral coneguda, l’efectuà el…

Situació Enterrament isolat excavat a la roca on s’observa perfectament l’encaix per a la llosa de cobertura Jordi Enrich Aquesta tomba medieval, situada al N de la masia de Cal Seuba, prop del castell de la Manresana i del camí que de Cal Seuba mena a Cal Sala, destaca pel seu bon estat de conservació damunt d’una gran roca arenosa envoltada quasi en la seva totalitat per camps de conreu de cereal, i situada a una altitud de 627 m Cal remarcar alguns indicis d’activitat econòmica en el seu entorn que descriurem breument Mapa 35-14362 Situació 31TCG791163 Necròpoli Es tracta d’un…

Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli, formada per una dotzena de tombes excavades a la roca ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada dalt d’un tossal a la partida d’Escalç, al SW del poble de la Portella, prop del reguer de la Mitjana Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029224 A 600 m dels Castellots, seguint el camí que porta a Vilanova de Segrià, s’arriba a una altra cruïlla dominada per una serreta, al cim de la qual hom troba les restes de la necròpoli Necròpoli L’indret on s’assenta la necròpoli d’Escalç fou anomenat, provisionalment, Tossal dels Conills-I, i així apareix en les primeres…

Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb un fragment de mur que deixa veure un aparell ordenat a base de blocs de pedra a manera de llambordes, disposats ordenadament en filades i a trencajunt L Prat Al sector nord-occidental del municipi de Castellar de la Ribera, on ja les aigües corren al Segre, amb el barranc de Querol a llevant i la ribera Salada a migjorn, es troba l’església de Santa Magdalena Mapa 291M781 Situació 31TCG672546 Dels trencalls que hi ha davant la Gravera, entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, cal prendre el de mà dreta, que…

Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de quinze sitges…

Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits cilíndrics buidats amb…

Situació Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals a mà esquerra l’indret de la capçalera L Prat Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana Mapa 330M781 Situació 31TCG835495 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 41,700, un…

Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…

Situació Vista de l’església de Sant Salvador de l’Avencó des del sector sud-est M Anglada La capella queda prop de la població d’Aiguafreda i a la vegada de la riera de l’Avencó, que coincideix amb el límit del terme municipal És situada en una cota de 450 m a la costa esquerra de la vall, enmig d’edificacions disperses d’una urbanització suburbial Mapa L37-14354 Situació 31TDG389244 A l’extrem de migjorn de la població d’Aiguafreda hi ha el carrer de l’Avencó, que continua amb una pista que porta a la capella al cap d’un quilòmetre Queda al costat de tramuntana separada uns 30 m del camí En…