El Pla de les Sitges del Camaró (la Torre de Claramunt)

Situació

Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges. L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals.

Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCF895996.

Excavacions arqueològiques

El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties, inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de quinze sitges ibèriques i un fons de cabana retallat en travertí. L’any 1947 el Dr. Martín Almagro excavà vuit sitges i publicà un estudi del conjunt, que el catalogà en època romana tardana. Les obres de construcció d’una carretera local l’any 1982 destruïren part del jaciment arqueològic en passar per aquest indret.

Al peu d’un antic camí medieval, probablement romà, que anava de Vilafranca del Penedès a Igualada, podem contemplar aquest conjunt format per un camp de sitges; un fons de cabana excavat en travertí; un enterrament i un dipòsit d’aigua. Les sitges obertes en una terrassa travertínica són en general de forma ovoide i les seves obertures, que no passen de 50 cm de diàmetre, eren tapades amb una pedra circular en travertí; algunes d’aquestes es comuniquen subterràniament. Tenen una fondària que varia entre els 80 cm i els 2 m, i uns diàmetres màxims interiors que oscil·len entre 1 i 1,60 m. Segurament es devien utilitzar per a emmagatzemar cereals. Cal remarcar la presència d’un fons de cabana o d’habitació, buidat en travertí, de planta més o menys rectangular i d’uns 6 m2, amb graons i sectors aplanats per a les parets.

Aquest lloc d’habitació és posterior a una sepultura, excavada abans de la cabana, que fou mutilada en el moment de construir l’esmentada cabana. També s’hi ha descobert un enterrament obert en travertí, de forma lleugerament trapezial, amb els extrems arrodonits, pertanyent a un adult i amb una orientació NO-SE. Aquest tipus de sepultura se sol datar entre els segles IX i X, època del repoblament. El dipòsit d’aigua, excavat a la pedra calcària, té una estructura allargassada amb els angles arrodonits i una fondària d’uns 80 cm. Els materials arqueològics recollits a la superfície i els procedents de les campanyes del Dr. Almagro indiquen que aquest indret fou habitat en la fase de l’ibèric final o l’època romana i republicana, al llarg del període romà i sobretot en l’etapa alt-medieval.

Bibliografia

  • Romaní, núm. 271, 1917, pàgs. 197-206
  • Almagro, núm. 8, 1948, pàgs. 177-193
  • Enrich-Enrich, 1990.