Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Estructures excavades a la roca a Siurana (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Retalls fets a la pedra i una sitja situada a l’oest del nucli de població actual, en un indret on sembla que hi hagué el primitiu assentament andalusí ECSA - J Bolòs Als voltants de l’actual poble de Siurana es localitzen diferents retalls a la roca pertanyents possiblement al primitiu nucli d’hàbitat andalusí o dels pobladors arribats just després de la conquesta feudal Mapa 33-17445 Situació 31TCF266696 Aquests retalls o estructures excavades a la roca es troben al costat del refugi del Centre Excursionista de Catalunya i també a l’extrem…
Sant Vicenç d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part d’època romànica més ben conservada d’aquest edifici, profundament modificat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al poble d’Albarca, situat a 4 km de Cornudella Mapa 33-17445 Situació 31TCF254745 Mena a Albarca la carretera C-242, que passa per Cornudella i va cap a Ulldemolins JAA Història L’església d’Albarca apareix documentada per primera vegada el 1152, en què Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta feren donació a favor del capellà Pere de Pinós d’un seguit de capellanies i esglésies amb les seves heretats, entre les quals…
Castell de Palairac
Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de…
Vilatge de Vilagrasseta (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació El petit turó de Vilagrasseta, on s’emplacen els vestigis d’un antic vilatge medieval, domina la vall del Sió per la banda dreta i és a 0,5 km de Sisteró, a l’altra banda del riu Mapa 34-14 361 Situació 31TCG513249 A 1 km a l’E de les Pallargues, per la carretera L-304, es voreja pel S el tossalet de Vilagrasseta, erm en la part més enlairada i meridional JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest indret formà part del terme del castell de Guissona El primer esment del lloc i el terme de Vilagrassa nom primitiu del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098…
Santa Maria de les Sogues (Bellvís)
Art romànic
Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any 1147, en què les turres de…
Castell dels Castellassos (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km de Tamarit, seguint la carretera d’Albelda, en un petit revolt, surt una pista a mà esquerra que porta fins al peu de…
Despoblats del Pallars Jussà (el Pallars)
Art romànic
Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de planta…
Jaciment arqueològic de la plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Art romànic
Situació L’església de Sant Salvador, alçada segurament damunt la mesquita d’Avimoni, pocs anys abans del seu enderroc el 1936 Arxiu MCNB La plaça de Sant Salvador és situada dins del nucli antic de Balaguer, a la riba dreta del Segre JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG176287 Història La documentació llatina ens ha permès de conèixer un personatge important de la ciutat de Balaguer en època islàmica Avimoni, terratinent i propietari d’una mesquita —i molt probablement vinculat amb la classe governant del segle XI—, que està íntimament lligat amb la història de l’església de Sant Salvador La…
Bibliografia general referent al romànic d'Osona
Ramon d’Abadal Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal I de Vinyals La Plana de Vich en els segles VIII i IX 717-786 , Vic 1954 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans Ed Vicenç Vives, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3 a edició, Barcelona 1962, reimprès a Dels visigots als catalans , vol II, Barcelona 1968, pàgs 141-277 Ramon d’Abadal i de Vinyals La plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954, Reproduït a “Dels…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…