Situació
Absis de l’església, la part d’època romànica més ben conservada d’aquest edifici, profundament modificat.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Vicenç és al poble d’Albarca, situat a 4 km de Cornudella.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF254745.
Mena a Albarca la carretera C-242, que passa per Cornudella i va cap a Ulldemolins. (JAA)
Història
L’església d’Albarca apareix documentada per primera vegada el 1152, en què Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta feren donació a favor del capellà Pere de Pinós d’un seguit de capellanies i esglésies amb les seves heretats, entre les quals figurava la d’Albarca. De tota manera, la parròquia no es devia organitzar fins bastant més tard, probablement ja al segle XIII, atès que no consta en la relació d’esglésies de l’arquebisbat de Tarragona inclosa dins la butlla d’Anastasi IV, del 1154, ni en la de Celestí III, del 1194. En aquesta darrera data, però, l’església ja devia existir, i segurament era una de les sufragànies de Santa Maria de Siurana que esmenta la butlla del 1196 (“Siurana cum sufraganeis suis”). Els anys 1279 i 1280 el rector d’Albarca apareix citat a la relació de la dècima papal.
Al final del segle XV la parròquia d’Albarca era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
El temple, inicialment romànic, va ser profundament modificat al segle XVII. (EGJ)
Església
Planta de l’església, on s’endevina encara l’estructura inicial romànica.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici molt modificat i reformat, que conserva part de la seva estructura medieval. En el seu origen constituïa un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que actualment s’obre a la nau mitjançant un arc toral. A partir del 1612 l’església fou totalment reformada. Hom substituí el sostre original, probablement de volta de canó, per una nova volta, reforçada per un arc toral, que, com la volta, arrenca d’una imposta motllurada i sobrealçada amb relació al nivell original de sostres i cobertes. Aquest fet permeté l’obertura de finestres circulars a la part alta del semicilindre absidal, les quals complementen la finestra original, recentment recuperada, situada al centre de l’absis i resolta amb una obertura de doble esqueixada, amb l’arc exterior retallat en una llinda.
Durant aquesta mateixa reforma, a cada costat de l’absis s’obriren dues capelles, en fases diferents al nord. Foren cobertes amb voltes de llunetes, al nord, i amb voltes de mig punt, al sud; la nau fou allargada cap a ponent, on, en la nova façana, s’obre la portada, d’estil renaixentista. A l’angle sud-oest es construí també un campanar de torre, de planta quadrada.
Les modificacions de l’estructura original, llevat de la façana de ponent, són ben patents en l’aparell constructiu, molt més descurat que els paraments originals, formats per carreus ben tallats i polits, que segueixen les formes més comunes en la construcció a partir de la fi del segle XII. (JAA)
Altar
Durant les obres de restauració que es dugueren a terme els anys setanta a l’església d’Albarca es van descobrir una sèrie de retalls a la roca, a la zona de la capçalera del temple. Aquests retalls es van interpretar com a part d’una ara de sacrificis romana. En realitat, els retalls a la roca són les empremtes del suport de la mesa de l’altar romànic, al centre de l’absis, i els rebaixos d’un reconditori per a guardar-hi relíquies; al darrere, més a llevant, d’altres empremtes corresponen a l’encaix de l’altar tridentí, recolzat al mur de l’absis. Altres retalls correspondrien, atesa la seva situació al final del presbiteri, a alguna mena de tancament, a l’estil de força esglésies d’època moderna. (JJMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rius, 1946, pàgs. 153 i 159
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 92, pàgs. 145-146
- Cruañes, 1990, pàgs. 217-218.
Bibliografia sobre l’altar
- Biernés, 1978
- Liaño, 1983, vol. I, pàg. 30.