Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Sant Feliu d’Aiguatèbia (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
El primer esment d’aquesta església és de l’any 984, en què Guadamir, Sunegil, Guifré, Sunifred, Daniel, Cristòfol, Tudiscle i Trencà, davant de Bernat, vescomte de Conflent, el jutge Sunifred i altres prohoms, juraren sobre les relíquies de sant Feliu, l’església del qual es trobava a Aiguatèbia, que retenien injustament catorze peces de terra de l’alou d’Aiguatèbia i procediren a la seva evacuació Sant Feliu d’Aiguatèbia era una església parroquial propietat dels vescomtes de Conflent, senyors d’Aiguatèbia Fou cedida amb tots els seus drets entre els anys 1069 i 1086 a la canònica de Santa…
Castell d’Estaràs
Art romànic
Hom desconeix bona part de la història d’aquest castell que formava part, com Gàver, del comtat de Berga Fins al segle XIII va pertànyer als Cervera L’any 1246, quan es casà Sibilla de Cervera amb Ramon de Montcada, el seu pare, Guillem de Cervera, li donà per dot el castell de Timor, el castell i la vila de Sant Antolí, el de Pujalt, la vila de Gàver i el castell i la vila d’Estaràs Pocs anys més tard, el 1251, el castell d’Estaràs, juntament amb Gàver, passà a mans de Jaume I Al segle XIV el domini eminent del castell esdevingué dels Vilallonga El 1355 ja és esmentat Ponç de Vilallonga com…
Santa Llúcia Sacosta (Girona)
Art romànic
Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en…
Sant Feliu de Celrà
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…
Castell de Perafort
Art romànic
Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal apuntar el fet…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…
Castell de Belltall (Passanant)
Art romànic
A la banda sud-occidental del terme hi ha el poble de Belltall, situat a la part més meridional dels Comalats Una de les primeres referències documentals del castell de Belltall data de l’any 1079 o 1080, en l’escriptura de donació que el comte Ramon Berenguer II feu a Bernat Amat de la quadra de Poal, situada en el terme del castell de Forès, on es menciona, entre les afrontacions territorials de l’esmentada quadra, el castri de Belltall També, el mateix any 1079, hi ha notícia que Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalèn cediren al matrimoni format per Mir Oromir i Englésia el puig…
Castell de Mogrony (Gombrèn)
Art romànic
El castell de Mogrony era situat en el comtat de Cerdanya, i religiosament depengué del bisbat d’Urgell i passà després al d’Osona no sabem si el castell passà al domini dels comtes de Besalú El terme antic del castell és ben conegut i comprenia el sector oriental de l’actual terme municipal de Gombrèn, del riu Garfull i del torrent de Puigbò fins al terme de Campdevànol Les primeres dades històriques del castell es volen fer remuntar al segle VIII, per una notícia que donà Villanueva, i que tragué d’un còdex del monestir de Ripoll, segons la qual vers l’any 736 un Quintilià, príncep,…
Castell de Toralla (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Restes de la torre i un mur transversal, únics elements que resten del castell, que coronen la plataforma rocosa situada sobre el poble de Toralla ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquest castell són situades al capdamunt del turó on s’estén el poble de Toralla Mapa 33-11252 Situació 31TCG287814 Per tal d’accedir a aquestes restes cal prendre la carretera de la Pobla de Segur a Senterada, i al cap d’uns 4 km de la Pobla s’ha d’agafar un trencall a mà esquerra de la carretera que després d’uns 7 km condueix al poblet de Toralla Just a l’entrada del poble surt un corriol que s’enfila vers l’…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…