Castell de Belltall (Passanant)

A la banda sud-occidental del terme hi ha el poble de Belltall, situat a la part més meridional dels Comalats. Una de les primeres referències documentals del castell de Belltall data de l’any 1079 o 1080, en l’escriptura de donació que el comte Ramon Berenguer II feu a Bernat Amat de la quadra de Poal, situada en el terme del castell de Forès, on es menciona, entre les afrontacions territorials de l’esmentada quadra, el castri de Belltall. També, el mateix any 1079, hi ha notícia que Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalèn cediren al matrimoni format per Mir Oromir i Englésia el puig del Tallat en feu i el lloc de Belltall en alou, a fi de colonitzar-los; en aquest document s’expressa que aquests indrets els havien pervingut per aprisió i per una antiga donació dels comtes Ramon Berenguer I i Almodis.

La senyoria del castell de Belltall estigué molt repartida entre diversos senyors al llarg de tot el segle XII, però els senyors eminents de l’indret eren la família Cervera. Així, l’any 1128, Ramon de Lavinera signà una concòrdia amb el seu fill, anomenat Guillem d’Aguilar, i amb Pere de Riner, sobre diferents castells bastits a la serra del Tallat; per aquesta concòrdia, signada per Ramon de Cervera, els segons retenien la quadra de Belltall.

A mitjan segle XII, l’any 1157 Ramon de Viladaster i la seva esposa Estefania feren donació a llur filla Arsenda de la quarta part del castell de Belltall en franc alou, i si aquesta moria sense fills, els drets d’Arsenda havien de passar als seus dos germans, dits Guillem i Pere. Dos anys més tard, Arsenda, conjuntament amb el seu marit Pere Arnau, van adquirir de Guillem d’Aguilar i de la seva muller Guilleuma els drets que tenien sobre el castell de Belltall per 100 morabatins d’or. Posteriorment, els drets i béns que sobre Belltall tenien Arsenda i Pere Arnau, passaren en herència a llur filla Sibil·la, casada amb Ramon de Montpalau. Tot i així. Guillem d’Aguilar degué conservar algun dret senyorial a Belltall, ja que el 1173 va convenir amb Ramon de Cervera que cadascun d’ells tindria la meitat del delme col·lectat en aquest indret. Molt probablement, una part dels drets que tenia Ramon de Cervera a Belltall li provenien de la seva mare Beatriu, vescomtessa de Bas, casada amb Ponç Hug de Cervera, la qual consta que hi tenia terres.

Tingué rellevant importància a Belltall el fill de Ramon de Montpalau i Sibil·la, dit Serè de Montpalau i feudatari de Guillem de Guardiolada, el qual amb data de 19 de novembre de 1227 va concedir als habitants de Belltall una carta de franqueses per la qual els alliberava dels mals usos d’eixorquia, intestia i cugucia. Sembla que Serè de Montpalau atorgà aquesta carta de franqueses per tal de tenir els habitants de Belltall al seu favor, ja que entre ell i el seu senyor, Guillem de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera, havien sorgit dures desavinences. Pocs dies després d’haver-se atorgat l’esmentada carta de població, les diferències entre els dos desaparegueren, car Guillem de Guardiolada va concedir a Serè noves prerrogatives, mentre que aquest es comprometia a retre-li homenatge.

La fortalesa de Belltall, segons el testament de Guillem de Guardiolada datat el 1234, va passar a dependre de Ramon i Guillem d’Òdena, nebots del testador; tot i així, Marquesa, la vídua de Guillem, conjuntament amb la seva filla Gueraua, va aconseguir, mitjançant una apel·lació, una sentència favorable l’any 1251 que invalidava la voluntat del testador. Pocs anys més tard, entre el 1261 i el 1266, Marquesa, amb motiu d’haver entrat en religió a la comanda d’Alguaire, va vendre a l’orde dels Hospitalers tots els drets que li eren propis a Belltall.

Les diverses transaccions que els hospitalers feren amb els castlans d’aquest indret durant la segona meitat del segle XIII, els portaren a adquirir-lo íntegrament l’any 1297, pel preu de 5 570 sous. La compra fou feta a Bertran de Belltall, fill de Serè de Montpalau. Així doncs, a l’inici del segle XIV, el castell de Belltall era senyorejat pels hospitalers. No obstant això, el 1324 el gran prior de Catalunya el vengué a violari a Guillem Gener i al seu fill Jaume, veïns de Montblanc. La família Gener intentà l’adquisició de tota la senyoria del castell de Belltall, tal com demostra un document datat el 1342 pel qual Guillem Gener comprà al procurador del rei Pere III, Bernat d’Olzinelles, el mer i mixt imperi de Belltall. Aquesta compra es podia fer al llarg de 25 anys, però el 1370 sembla que encara no s’havia realitzat i aleshores el rei declarà que ja havia passat el termini. Tot i això, fou estipulat que en cas de redimir el rei la venda de l’imperi no seria per a vendre’l a una altra persona, sinó per a romandre incorporat al patrimoni de la corona. Sembla que aquesta estipulació no fou pas respectada, i el 1385 s’efectuà la venda a favor de Pere de Benviure per la quantitat de 23 500 sous. En aquest cas, el dit Pere de Benviure no actuà de manera personal, sinó que ho feu com a procurador de la seva muller Constança d’Anglesola. El 1390 Pere de Benviure, de nou en nom de Constança, vengué al gran prior de Catalunya tots els drets i la senyoria de Belltall per la quantitat de 31 000 sous. Els hospitalers van adscriure aquest lloc a la comanda de l’Espluga de Francolí. Al segle XVIII Belltall encara era senyoria dels hospitalers, els quals el tingueren fins a l’extinció de les senyories al segle XIX.

Actualment no resta a Belltall cap vestigi del seu antic castell.