Resultats de la cerca

Actualment desapareguda, només un topònim, “el coll de Saig”, per on passa la carretera de Prats a Bellver, recorda l’emplaçament d’aquesta antiga parròquia i el vilatge de Saig Segons l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga de l’any 891 —en un passatge interpolat—, l’església de Sant Martí de Saig era sufragània de Sant Andreu de Baltarga i es trobava sota la direcció dels seus capellans En el testament del comte Sunifred II de Cerdanya del 965, la villa Sajo és una afrontació de la villa d’Urús L’església de Saig fou l’objecte de saqueig per part dels homes d’Arnau de…

Situació El petit edifici Sant Salvador de Predanies, de graciosa silueta, és situat en un puig al sud-oest del poble de Prats ECSA - A Borbonet El santuari de Sant Salvador és al sud-oest del poble de Prats, sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig Mapa 36-10 217 Situació 31TDG039909 Per a arribar-hi, cal seguir la carretera local d’Alp a Bellver de Cerdanya, i havent passat el poble de Prats, cal agafar un trencall a mà esquerra que duu fins a la capella, situada dalt d’un turó RMAE Història La primera notícia que hom té d’aquesta…

El poble de Prats és dividit en dos nuclis el de Capdevila, el més antic, i el del Barri El nucli de Capdevila estigué emmurallat i sembla que contenia el castell o força de la població, que vigilava el pas del coll de Saig, per on passa el camí de Bellver Un dels primers esments del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon I de Cerdanya donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, el qual confrontava per una part in villa Pratis La menció més antiga del castell sembla que es remunta a l’any 1233, amb motiu d’una concòrdia entre Nunó Sanç amb…

Situació Façana de migjorn de Sant Andreu de Baltarga, amb la porta emmarcada per un arc de dents de serra ECSA - Rambol L’església de Sant Andreu de Baltarga és situada al poble de Baltarga, al vessant meridional del serrat que porta el seu nom Mapa 35-10 216 Situació 31TDG018912 Baltarga és a llevant de Bellver, a uns 3 km S’hi pot anar des de Bellver, d’on surt de la carretera N-260, la carretera local que va a Alp i passa per BaltargaRMAE Història La més antiga menció de l’església de Sant Andreu de Baltarga data de l’any 891, en què va ésser consagrada pel bisbe d’Urgell Ingobert, a…

Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…

Situació Portal del carrer del Raval, únic element visible de les muralles medievals de la població ECSA – V Roca Les restes de l’antiga muralla d’Organyà es troben al centre de la vila, al carrer del Raval Mapa 34–11253 Situació 31TCG620746 Organyà és al km 110 de la carretera C-1313 Lleida-Puigcerdà MTV-VRM Història El lloc d’Organyà, amb la seva església de Santa Maria, és documentat des de l’any 993 A partir d’aquesta data, i en la documentació alt-medieval, les mencions a la vila són nombroses Organyà és també una de les parròquies consignades en l’acta de consagració de la Seu Al…

L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà…

Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La Guingueta d’Ix Sant Martí d’Ix…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…