Resultats de la cerca

El castell de Guialbes era situat a la part alta de la població, al costat de l’església parroquial de Sant Esteve, que havia estat capella del castell Avui dia se’n conserven poques restes Una de les primeres notícies és el conveni establert l’any 1057 entre els comtes Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I, com a conseqüència de les greus desavinences anteriors, que afectava els castells de Colltort i de Finestres A més s’establí el compromís segons el qual si el comte de Besalú no enderrocava el seu castell de Vilademuls, el comte de Barcelona-Girona faria construir un castell al puig de…

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…

Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de banda, aquest…

Situació Vista del turó on es drecen les escasses restes del castell ECSA - J Bolos Les minses restes d’aquesta fortalesa s’emplacen sobre el turó que domina el poble de Sant Esteve de Llitera, a l’esquerra de la Sosa de Peralta, des d’on es controla la plana de la Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG783428 Sant Esteve de Llitera és a uns 6 km de Binèfar per la carretera local A-133 en direcció nord Des de la vila, una pista en molt mal estat permet pujar fent ziga-zaga pel vessant septentrional del turó fins a les ruïnes del castell JRG Història La versió portuguesa de la Crònica del moro…

Situació L’església parroquial de Santa Maria destaca en el petit nucli aglevat del poble de Vilamarí, el qual es troba dalt d’un serrat, a l’esquerra de la vall del Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG878 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles per Borgonyà, des de la carretera comarcal de Girona a Olot a la NII, la qual passa per Vilamarí També s’hi pot anar des de Cornellà del Terri fins a Pujáis dels Cavallers, on s’enllaça amb l’esmentada carretera local Història Entre les primeres notícies conegudes sobre el nom de Vilamarí hi ha uns personatges amb aquest apellatiu L’…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

Situació Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des del costat sud-oriental J Pagans - TAVISA La vila de Sant Joan de les Abadesses, nom que des del segle XI reemplaçà el primitiu de Sant Joan de Ripoll, es troba a la confluència del riu Ter amb la riera d’Arçamala Centra la població el monestir Mapa 256M781 Situado 31TDG413762 Història La fundació El monestir de Sant Joan de les Abadesses, inicialment conegut com Sant Joan de Ripoll, fou fundat vers l’any 887 pel comte Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, per tal que fos el lloc de formació i constituís el patrimoni de la seva…