Resultats de la cerca

El lloc de Gurp s’assenta en un replà a 922 m d’altitud, sota un dels contraforts que davalla de la serra homònima El castell kastro Guirbi figura esmentat entre els anys 969 i 974 en un seguit de donacions de terres situades al terme d’aquest castell a favor del monestir d’Alaó Posteriorment, l’any 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Sant Pere de Rodes l’església de Sant Miquel, situada dins del terme del castell de Gurp El castell de Gurp formà part de la baronia d’Eroles L’any 1831 consta que era senyoria del baró de Claret i Sant Adrià

Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova…

Entre el segles XII i XIII, aquesta petita fortalesa devia passar del domini senyorial dels Pinell al dels Cardona, tot i que no tenim referència directa d’aquest traspàs Sabem, però, que el dia 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà com a dot matrimonial a la seva filla Ermessenda aquest castell, entre altres fortificacions D’altra banda, els Cardona ja mostraven el seu domini damunt aquest castell el segle XIV, el qual castell, cap al final del segle XVI, fou transformat amb funcions de casa senyorial Darrere el castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés, hi ha tot un…

Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al volum…

El poble d’Ivars, a 265 m d’altitud, és situat al sector de llevant del terme El lloc, conquerit pels comtes urgellesos al darrer quart del segle XI, fou donat tot seguit al bisbe i al capítol d’Urgell La primera menció de l’església d’ Yvarc data del 1098, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, i es menciona com una de les parròquies que depenien de l’esmentada canònica Inclosa dins el bisbat d’Urgell, aquesta parròquia contribuí els anys 1279 i 1391 a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi En l’actualitat l’església parroquial de Sant Andreu…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva independència de la de…

Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous…

Era dins el terme del castell d’Eramprunyà i el lloc pertanyia a la parròquia de Sant Climent de Llobregat La vall de Cans Canis vallis és documentada a la fi del segle X Durant el setge de Tortosa, el 1148 Ramon Berenguer IV empenyorà la senyoria del lloc de Viladecans al bisbe de Barcelona La capella de Sant Joan de Viladecans és documentada el 1272 El 1303 hi havia donades El 1319 el bisbe Ponç de Gualba, atès que la parròquia de Sant Climent els quedava molt lluny, autoritzà els veïns de Viladecans a oir missa i rebre els sagraments a la capella de Sant Joan de Viladecans El 1684 l’…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una…