Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Jaume dels Tracs o de Riner
Art romànic
Situació Una vista de la capçalera de l’església L Prat Aquesta església es troba situada a l’ombra del castell de Riner, prop ja del terme municipal de Llobera i al cantó de tramuntana de la parròquia de Su Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 L’accés s’efectua des de la carretera de Solsona a Cardona pel Miracle, de la qual, al punt quilomètric 3 surt una pista en direcció a tramuntana, que, després d’un recorregut d’1,500 km, deixa a l’església ABC Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Riner, als límits ponentins No degué…
Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Aquesta església, convertida després en santuari, és situada al vessant nord-oriental del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes, al cantó de ponent del terme municipal Mapa 294M781 Situació 31TDG5554633 Hom pot anar al priorat a Sant Corneli amb un vehicle tot terreny o bé a peu Amb vehicle cal sortir del poble de Ridaura per un camí forestal que s’enfila vers ponent i passa pel “petroli” A la carena es passeja per la masia dels Plans fins a Collfred A la cruïlla cal agafar la pista de mà esquerra que passa a frec de Pla Traver i davalla fins a la riera de Sant Privat, poc…
Johannes Diaconus: Vita Gregorii; Liber beati Gregorii in Ihezechielem; Expositio super cantica canticorum gregorii papae (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de Joan Diaca foli 2 “ Incipit prephatio…
La pintura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Fragment de pintura mural Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic A Golobart El Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de pintura mural núm 9 031 corresponent al registre inferior de l’absidiola sud de Santa Maria S’hi representa la Santa Cena darrere una taula rectangular hi ha asseguts vuit personatges, tots ells nimbats i vestits amb llargues túniques i mantells semblants a les togues romanes Al mig hi ha la figura de Jesús presidint i amb actitud de beneir amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra dóna de menjar pa a un altre…
Santa Maria d’Àneu (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen l’església i una sèrie de construccions d’ús agrícola bastides segurament sobre uns antics edificis monàstics ECSA - M Catalán Vista del magnífic absis que encapçala aquesta església, considerada el principal santuari marià de la vall d’Àneu ECSA - JA Adell L’església de l’antiga canònica de Santa Maria d’Àneu és situada al marge esquerre del curs del riu Noguera Pallaresa, a la plana de la Vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH465200 Per a anar-hi cal prendre el camí d’Esterri a Escalarre, i a 1 km agafar un estret camí que, per mig dels prats,…
El marc històric del romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
Antecedents Enfrontar-se amb el passat de la Vall d’Aran és una tasca summament ingrata a causa de la gran manca de documentació que hi ha fins ja avançat el segle XII i, després, aquesta és encara molt genèrica i, fins i tot, imprecisa No disposem de cap acta de consagració d’església ni de cap document antic de l’època inicial del romànic que ens permeti de conèixer detalls relatius a la vida i a l’economia de la Vall És per aquest motiu que ens veiem obligats a consignar les poques dades que hem pogut recollir de les obres publicades per definir una evolució històrica gairebé sempre només…
Còdex De Civitate Dei o La Ciutat de Déu, de sant Agustí
Art romànic
Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors havien romàs…
Beatus de Torí (Girona)
Art romànic
La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…
Sant Martí del Canigó (Castell de Vernet)
Art romànic
Situació Panoràmica aèria del conjunt del monestir vist des de la part sud-est ECSA - F Tellosa Capçalera del monestir, amb el seu característic campanar decorat amb motius llombards ECSA - A Roura L’antic monestir de Sant Martí del Canigó és situat en un esperó rocallós a la muntanya del Canigó, a 1 055 m d’altitud, al vessant dret de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 46” N - Long 2° 14’ 58” E Per a anar-hi, cal arribar a Vilafranca de Conflent per la carretera N-116 i, just a l’alçada d’aquesta població parteix la carretera D-116, que…
L’escultura monumental de Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…