Resultats de la cerca

Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau Darrere l’absis n’hi ha així…

Situació Una de les tombes de la necròpoli excavada a la roca JR González Necròpoli situada en una partida de terres del terme de Camarasa, al sud d’aquesta població Mapa 33-13328 Situació 31TCG228339 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Camarasa, a uns 6 km de la primera població, a mà dreta surt una pista que ens hi porta és a 1 km de la carretera Necròpoli En aquesta partida de terres del Palau hi ha una necròpoli amb diverses tombes excavades a la roca, amb els extrems poc o molt arrodonits També hi ha alguns enterraments de lloses Curiosament, aquestes sepultures estan força lluny…

El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià

La vila de Corneliano és esmentada l’any 986 L’origen del castell és obscur no és improbable que ja existís al segle XI, en què la família Cornellà, potser descendent de la primera família vescomtal de Girona, tenia importants dominis al lloc Les primeres notcies concretes d’aquest castell apareixen en un judici contra Galceran de Sales recollit en el Liber feudorum maior i que cal datar entre els anys 1131 i 1162 “iudicavit item quod castrum Corneliano, mortuo Bernardo lohanne sine legitima prole, in manu comitis debuit devenire” El comte Ramon Berenguer IV, l’any 1133, encomanà el castell…

L’antiga capella del Mas Sant Vicenç i més tard hospital o hostal de traginers, es va transformar o renovar al segle passat quan es va construir el balneari i la caseria dels Banys de Sant Vicenç Actualment és dedicada a la Mare de Déu del Roser i després a sant Gervasi Antigament hi havia al lloc un mas anomenat de Sant Vicenç, dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, documentat des del 1050 com el “ manso sancti Vincentii ”, en un pacte entre l’abat de Sant Llorenç i Arnau Guillem d’Urús Del mas i la capella hi ha altres notícies dels segles XII al XIV És probable també que el lloc…

El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué ésser…

La primera referència d’aquest castell situat a llevant de l’Aranyó es remunta al 1095, any en què el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès Aquest noble tenia també possessions al Solsonès, a Gerb i a altres llocs de la Segarra Segurament cal relacionar amb el terme Guillem de Montcortès, pare de Berenguer de Montcortès i Arnau de Montcortès, que apareix documentat el 1188 L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola, el qual també n’era d’altres indrets propers El 1381 el castell de Montcortès…

Situació Edifici romànic molt transformat Vista del sector sud-oest J M Masagué Situada al nord del terme de Sant Cugat, prop de la carretera de Rubí, l’església de Santa Maria de Campanyà s’eleva dalt d’un turonet, al costat de la masia de Can Castanyer Actualment, ha quedat immersa dins la xarxa urbana d’un polígon industrial Hom la coneix també per Sant Mamet Mapa 36-16420 Situació 31TDF221927 Per arribar-hi cal que ens situem al punt més alt del carrer anomenat camí de Can Castanyer, al qual podem entrar des de la carretera que uneix Sant Cugat amb Rubí carretera de Gràcia a Manresa, al…

L’any 879, ja trobem esmentada una villa Torrocella El nom d’aquest lloc fa pensar que aleshores ja hi havia algun tipus de construcció defensiva una torroella o torre petita L’any 1085, en una concòrdia entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, surt esmentat el castro Torredella En altres acords posteriors entre els comtes empordanesos i rossellonesos, conservats també en el Liber feudorum maior , dels anys 1121 i 1154, és esmentat igualment aquest castell El lligam de dependència entre el castell de Torroella de Montgrí i els comtes d’Empúries resta força clar de bell antuvi L’any 1091,…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, s’emplaça a llevant del terme municipal, al nord de les costes de Palou Sembla que l’església de Palou, com la de Massoteres, també era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll A la darreria del segle XVI passà a formar part de la nova diòcesi de Solsona Cal dir que l’advocació de sant Jaume no és gens freqüent entre les esglésies més antigues d’aquestes comarques L’edifici actual és una construcció reformada en època plateresca sobre una fàbrica medieval, amb un airós campanar d’espadanya