Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, tingué des de molt aviat funcions parroquials que conserva en l’actualitat Les primeres notícies són de l’any 915, quan unes terres estaven situades al castell d’Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines L’any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es feu una deixa per a l’obra del temple Del temple o temples primitius no queda res, car l’any 1790 hom collocà la primera pedra de l’església actual, que fou inaugurada el 1792

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella, del castell o d’un mas important L’església apareix esmentada el 1225 com a Sant Miquel de Rajadell El fet d’haver-hi una altra església amb la mateixa advocació en el terme fa pensar que es tracta de la mateixa que hi havia al lloc de Cirera, però el 1285 hem trobat deixes a cadascuna d’aquestes esglésies Per tant, ha de correspondre a dos temples diferents Per l’advocació de Sant Miquel, típicament castellera, pensem que devia trobar-se situada al castell de Rajadell, però en cap dels dos testaments…

L’església de Sant Miquel de Ventalló fou una simple capella agregada a l’església de Sant Vicenç de Valveralla, fins que l’any 1606 fou declarada parròquia independent Actualment, el poble de Valveralla és un agregat de Ventalló, cap d’un extens municipi La primera notícia que hi ha de l’església de Sant Miquel és del 27 de desembre de 1256, data en què A de Requesens prestà homenatge al bisbe per la tercera part del delme de Ventalló, parròquia de Sant Vicenç de Valveralla El 20 d’abril del 1317 Pere Struch, fill de Berenguer de Castelló, reté homenatge al bisbe per la sisena part del delme…

Església desapareguda que estigué situada en les immediacions del monestir de Santa Maria de Roses i que fou la parròquia forana o al servei de la població de l’entorn d’aquest monestir En una donació de l’any 1105 es desprèn que el culte a sant Andreu es trobava aleshores dins l’església monàstica de Santa Maria, però, tanmateix, en un testament de l’any 1107 es distingeix entre Santa Maria i Sant Andreu com si fossin temples diferenciats si no es troben noves dades documentals, el dubte no es pot esclarir Al segle XIV és ben atestada l’existència de l’església de Sant Andreu, dita “ de la…

L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en…

Situació Un aspecte del campanar, robusta torre quadrada de tres pisos, obra possiblement del final del segle XI, tal com ha quedat després de les obres de restauració dutes a terme l’any 1978 F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església s’erigeix en un planell enlairat, situat a la riba esquerra de la riera de Relat, vers tramuntana, poc abans que les seves aigües siguin recollectades per la Gavarresa, prop d’Avi- Long 1°58’49” — Lat 41°53’12” Per arribar-hi cal prendre la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra Poc abans d’arribar al quilòmetre 55, a mà esquerra, hi ha una pista degudament…

Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, fou inicialment una capella rural, dependent de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, però aviat es convertí en un important santuari marià, d’una gran devoció comarcana Les primeres notícies de l’església s’inicien l’any 1286 en el testament d’Arnau de Cabrera, senyor de Sant Hipòlit, que feu una deixa a l’església i el 1288 Guillem Xetmar, parent de l’anterior, li llegà 400 sous En els anys següents es documenten més deixes a l’església de Santa Maria de la Gleva L’any 1313 aquest temple inicial fou substituït per un altre, sembla que…

Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’aquesta…

Situació Angle sud-est d’aquesta malmesa església, exemple dels temples bastits al segle XII ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç són situades pocs metres a l’W de la casa forta de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′32″ N - Long 2° 29′35″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia anterior LB Història Aquesta església, que havia estat seu d’un priorat segons una antiga tradició, és documentada l’any 1298 en una acta testamentària per la qual Viadera Raolf, vilatana de Sequèra, li feu un llegat de 2 sous PP-MLIR Església Planta de l…

D’aquesta església coneixem la seva localització aproximada gràcies a uns dibuixos de la ciutat fets, a mitjan segle XVI, pel pintor flamenc A van den Wyngaerde segons aquests dibuixos, l’església estaria situada a la zona baixa de la ciutat, prop d’on avui hi ha l’estació de ferrocarril L’església de Sant Miquel del Mar fou feta bastir i costejada per l’arquebisbe Aspàreg de la Barca, el qual, segons una escriptura datada el 18 de juny de 1225, reconeixia emprar en dita empresa fins a 6 000 morabatins La parellada de terra on fou construïda havia estat cedida a l’esmentat prelat el 8 d’…