Situació
Un aspecte del campanar, robusta torre quadrada de tres pisos, obra possiblement del final del segle XI, tal com ha quedat després de les obres de restauració dutes a terme l’any 1978.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquesta església s’erigeix en un planell enlairat, situat a la riba esquerra de la riera de Relat, vers tramuntana, poc abans que les seves aigües siguin recol·lectades per la Gavarresa, prop d’Avi- Long. 1°58’49” — Lat. 41°53’12”.
Per arribar-hi cal prendre la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra. Poc abans d’arribar al quilòmetre 55, a mà esquerra, hi ha una pista degudament senyalitzada que en poca estona mena a l’església. Per a anar a Avinyó des de Manresa cal passar per Artés. La clau es troba a la rectoria, que és al costat. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins el terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat. Molt aviat degué adquirir categoria de parròquia, que ha conservat fins avui. Inicialment, depengué de la família Lluçà, senyors del lloc, després passà al monestir de Ripoll, per acabar incorporant-se al domini episcopal.
El lloc de Relat és documentat des del 951 i l’església apareix citada el 982. Entre aquesta data i el 1104, per diverses donacions i restitucions fetes per la família Lluçà, senyors de Relat, l’església de Santa Eugènia, juntament amb la de Sant Marçal, i els respectius termes, passaren a domini del monestir de Ripoll. L’abat de Ripoll nomenava el rector de la parròquia, la qual cosa originà algunes tensions amb els bisbes de Vic. Abans de 1154 l’església apareix com a parròquia, si bé degué ser-ho molt abans, ja que Sant Marçal ja ho era el 1038. La dependència del monestir de Ripoll finí al principi del segle XVIII, després de diversos conflictes i un llarg plet, i passà a dependència del bisbe de Vic.
L’edifici ha sofert diverses modificacions. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals, variant la seva orientació inicial, i el 1895 s’hi afegí la capella del Santíssim. L’any 1979 s’inicià la restauració del campanar. Actualment, serveix com a parròquia del lloc de Relat. (ABC)
Església
Planta a diversos nivells, alçat i secció, a escala 1:200, del campanar de l’església, un dels pocs campanars de torre del segle XI que conserva la comarca.
A. Baraut
Inicialment, l’església de Santa Eugènia era un edifici romànic erigit el segle XI. D’aquesta primitiva construcció ara, tanmateix, tret d’unes restes molt significatives de les quals farem esment endavant, només ha romàs el massís campanar de torre, que es dreça a l’angle sud-est de la nau moderna. Es tracta d’una torre quadrada d’aspecte robust i compacte i de mides desproporcionades ateses les dimensions de la nau actual. Aquest campanar, fins fa poc, pel fet de tenir les finestres tapiades, oferia un aspecte més semblant a una torre de defensa que no pas al d’un element arquitectònic religiós. Malgrat això, en el transcurs dels anys 1979 i 1981, s’hi feren algunes obres. La restauració consistí en l’arranjament de la coberta de fusta que suporta la teulada i en la refecció d’algunes finestres del primer i del segon tram, ultra la reobertura d’alguns finestrals del darrer pis.
Així, doncs, actualment, a cadascuna de les cares del primer pis, llevat de la cara de ponent, s’obre un finestral simple amb un arc de mig punt adovellat. Al segon pis les finestres refetes recentment només perforen les cares de llevant i de ponent. Aquestes darreres, a diferència dels finestrals del primer tram, són geminades i llurs arcs, que són de mig punt i fets amb petites dovelles, reposen sobre una única columna central de fust curt. Al cim del campanar hi ha tres pilars per banda, que originen dos amples finestrals, gairebé quadrats, a cada costat i oberts als quatre vents. Sobre aquests vuit pilars es recolza l’embigat que suporta la teulada, la qual és de quatre vessants.
Restes del començament de l’arrancada de la volta del temple romànic, situades al costat meridional del campanar. Hom pot veure també una porta antiga amb arc de mig punt aparedada.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Al basament de la cara de migjorn hi ha una porta tapiada, amb arc de mig punt, la qual, probablement, com es desprèn de les restes que hi ha sobre ells, devia comunicar amb la nau primitiva. En efecte, aquestes romanalles a les quals ens hem referit són encara vestigis de la primitiva nau romànica i ens assenyalen el principi d’arrancament de la volta. Així, doncs, el temple primitiu, a diferència del modern que és orientat de tramuntana a migjorn, fou emplaçat amb el mur tester dirigit a llevant i amb el mur frontal a ponent, de tal manera que de coexistir ambdós temples, la nau romànica esdevindria el transsepte de la nau actual, que fou obrada en sentit transversal en relació al temple primitiu i no sobre els seus basaments, amb la qual cosa la seva orientació seria la seguida per la majoria de temples construïts en època romànica.
Atès el que hem dit, l’església de Santa Eugènia originàriament devia ésser un temple format per una nau rectangular coberta amb volta de canó i de mides semblants a l’actual, o potser més petites, la qual devia ésser rematada, vers llevant, per un absis semicircular. La porta d’entrada, com succeeix en d’altres temples, es devia situar possiblement al mur de migdia. El campanar, per la seva part, s’adossava a l’inici del mur de tramuntana, bé que, tant al primer com al segon pis, les finestres, abans descrites, es devien obrir als quatre vents. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Evolució històrica de Santa Eugènia de Relat, a “Avinyó”, núms. 42-46, Avinyó 1969.