Resultats de la cerca

Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia

A tocar del castell de Vilassar, fora però dels seus murs, es conserva una capella refeta als segles XVI-XVII dedicada a la Santíssima Trinitat, que surt àmpliament documentada entre els anys 1592 i 1726 amb els titulars de la Santíssima Trinitat, sant Miquel i santa Anna Sembla que deu ser una reconstrucció d’una primitiva capella dedicada inicialment a sant Miquel que el 1532 consta com existent al castell de Vilassar i que deu tenir l’origen als segles XII o XIII, ja que era costum de tenir una capella dedicada a sant Miquel a la majoria dels castells

Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la…

Aquesta església degué ser una simple capella per al culte de l’escassa població del lloc de la Grallera, dins el terme de Rúbies, que no sembla pas que arribés a tenir la consideració de quadra A través de la parròquia de Rúbies depengué del priorat de Santa Maria de Meià Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir les esglésies que tenia per…

Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la…

Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la…

L’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem o dels cavallers hospitalers, va tenir casa i comanadoria a Vic entre els anys 1180 i 1300 com a mínim La comanadoria de Vic es va intitular de Vic i de Duocastella de Sora entre els anys 1230 i 1252, a causa de l’adquisició d’aquest castell, bé que el 1252, a causa de les pressions dels successors dels antics propietaris, el castell fou venut al rei L’Arxiu Capitular de Vic guarda tota la documentació de l’antiga casa hospitalera de Vic perquè els canonges varen comprar els béns de l’orde a la ciutat i a Osona l’any 1324 Residien…

No ens han pervingut notícies d’aquesta església, que degué tenir el seu origen en època medieval Tradicionalment fou sufragània de Sant Esteve d’Abella fins que l’any 1904 fou erigida en parròquia independent

El lloc de Pins és esmentat l’any 959 entre els alous del magnat Riculf La seva esglesiola és un edifici dels segles XVII o XVIII amb l’altar al costat de ponent Només la seva dedicació podria fer suposar que pot tenir un origen antic

Situada dins l’antic terme del castell de Salo Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 966 i l’església apareix citada el 975 amb l’advocació de Sant Feliu L’edifici actual no sembla conservar cap resta romànica