Resultats de la cerca

El lloc de les Pallargues és documentat des de l’any 1040, en què en la consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirmà a aquesta catedral el castell de les Pallargues, inclòs dins el terme de Guissona De l’església de Sant Salvador, no se’n tenen notícies fins l’any 1075, en què Bernat Company féu testament i entre altres disposicions va establir que el delme de la seva dominicatura de les Pallargues restés “ ad domum Sancti Salvatoris in Espalarges ” Sant Salvador de les Pallargues consta com una de les esglésies subjectes a la canònica de Santa Maria de Guissona a la seva acta de…

Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu…

Aquesta església fou una capella castellera dependent de la parroquial de Fontllonga, i, a través d’aquesta, del priorat de Santa Maria de Meià El fet poc corrent de tenir la mateixa advocació la capella del castell i l’església parroquial de la població pot crear confusió, però possiblement la parròquia fou sempre la de la població i l’església del castell fou una simple capella Segurament que l’església de Sant Miquel del castell, com la parroquial, formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué realitzar abans de l’any 1040, ja que en una relació de parròquies…

La primera menció del Vilosell data de l’any 1067, en descriure’s les afrontacions del castell de Barberà En aquesta època sembla que el Vilosell era un assentament musulmà depenent del territori administratiu de la fortalesa de Siurana La colonització feudal d’aquest sector, però, no es devia produir fins després de la conquesta de Lleida 1149 No es tornen a tenir notícies del lloc fins l’any 1155, en una donació feta per Alegret de Tàrrega a la canònica de Solsona L’1 de gener de 1179, Alfons I lliurà a Guillem de Cervera diversos castells, entre ells el del Vilosell, reservant…

L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es…

El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…

La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’existència d’un…

El temple parroquial de Santa Maria de Palautordera és situat just a l’entrada del poble homònim, cap del municipi Aquesta església apareix documentada ja l’any 862, en un precepte de Carles el Calb, on dóna al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló aquesta parròquia junt amb la de Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa, tal i com les havia cedit el 858 a Unifred o Humfrid en nomenar-lo comte de Barcelona i marquès de Gòtia Aquest document és important també perquè s’hi marquen els límits d’aquest gran alou reial, i diu que se n’exceptuen els béns situats a Campins i al Vilaret de…

L’any 987 apareix esmentada per primera vegada Santa Maria de Valle Vitraria aquest nom es creia primer relacionat amb el vidre, però Balari i Jovany va arribar a la conclusió que vitraria era el nom de l’herba coneguda com a “morella roquera” i precisament la vall n’era plena Tot i així, a l’escut hi apareixen també dues copes de vidre Dins el territori de Barcelona, limitava amb Sarrià, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat del Vallès, i també era coneguda com a Sant Cebrià d’Aiguallonga l’actual Valldoreix perquè en depenia Probablement no fou destruïda durant la…

El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop més freqüents…