El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades. Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa. Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria realitzat, atès que el mateix monarca, després de delimitar el terme de Vilanova, concedí als seus habitants les mateixes franqueses que tenien els pobladors de Prades. El 1180, en el seu testament, Pere de Savellà deixà al seu fill Eimeric, casat amb Elisenda, el castell de Vilanova, el qual, segons aquest document, tenia en feu pel rei. El 1324 el castell i terme de Vilanova de Prades fou integrat dins del comtat de Prades que creà el rei Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer. (EPF)
El castell era a l’oest de la població de Vilanova de Prades, situat al cim d’un turó. Actualment només en resten unes roques una mica més altes, on hi podia haver hagut la torre, i una esplanada que fa —o feia— d’era i que devia ésser el lloc on fou construït el cos principal de la fortificació. Vilanova de Prades és un bon exemple de vila closa medieval organitzada al llarg d’un carrer i creada de bell nou al segle XII. Els tres elements urbanístics bàsics que la formaven eren l’església, el castell i un carrer orientat d’est a oest. Al contrari del castell, la vila ha arribat fins ara amb moltes de les característiques de la població del segle XII. S’organitza al llarg de l’anomenat Carrer Major, que surt del davant de l’església i va cap a llevant. A part d’aquest carrer, eix principal de la vila, hi ha, al sud, el carrer de Sant Salvador i, al nord, el carrer de Sant Josep. Aquests carrers surten del Carrer Major, el segueixen d’una manera paral·lela al llarg d’un tros i després tornen a confluir en aquest Carrer Major. Vilanova de Prades era una població closa al voltant d’aquest eix principal. A la banda sud i a l’est del carrer de Sant Salvador, hi ha encara dues travessies més. Més cap a llevant, ja hi havia el portal; ara trobem el carrer del Portell i, més enllà, el Carrer Nou. (JBM)