Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Santa Anna d’Almudèfer (Caseres)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper ECSA - J Colomé Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E Mapa 31-18 470 Situació 31TBF713454 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història No hi ha referències històriques directes d’aquesta església Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de les…
Castell de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per…
Sant Pere Sacosta (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple, esfondrat, des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Sacosta és situada al vessant de llevant de l’alt planell sota mateix del coll de Candreu, prop de l’antic camí del Cabrerés a la vall d’Hostoles Mapa 295M781 Situació 31TDG618548 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt d’entre els quilòmetres 40 i 41 de la carretera de Vic a Olot, havent passat el Coll de Candreu i el trencall de la Salut, i que porta fins a Can Masnou, des d’on cal prendre un camí en direcció a migjorn que mena fins a les ruïnes de l’església JAA-JVV…
Sant Julià de Vilacorba o de Moreta (les Llosses)
Art romànic
> Situació L’església de Sant Julià de Vilacorba, antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, es troba situada al sector nord-oriental del terme, a la masia de can Moreta Mapa 293M781 Situació 31TDG213687 Hom hi pot accedir per un camí de bosc que comença a la carretera comarcal que va de Borredà a les Llosses, camí que dura uns 4 km NPP Història L’actual parròquia de Sant Julià de Vilacorba correspon a l’antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, que apareix com una possessió del bisbat d’Urgell, “ parrochiam Palomera sive Palomerola ”, en l’acta de consagració de la Seu, datada al 839…
Santa Maria de Pedrui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est de l’església, amb l’absis que té la finestra axial oberta arran de ràfec ECSA - F Parra L’ermita de Pedrui recorda l’antic emplaçament del vilar de Pedrui, enlairat davant la Pobla de Roda, però a la riba esquerra de l’Isàvena, als vessants del tossal del Mall Mapa 32-11 251 Situació 31TBG999857 S’hi puja des de la Pobla de Roda pel vell camí de Sant Esteve del Mall, de manera que a la mateixa carretera cal agafar el primer carrer a la dreta, que mena directament al pont de l’Isàvena A l’altra banda del riu, cal seguir la pista que s’enfila per la serra i al…
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…
Sant Esteve de Palau Sardiaca (Palau de Santa Eulàlia)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques i a tramuntana del gran casal de Can…
Miscel·lània sobre textos astronòmics
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Rej 123 Miscellània sobre textos astronòmics Folis 143v i 144 amb la representació d’un mapamundi El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana Reginensis Latinus és un interessant còdex compost per 223 folis en pergamí 36 × 28 cm, parcialmente mutilat a les seves pàgines inicials i finals, i en el qual intervingueren dues mans del segle XI al foli 118, a la ratlla corresponent a l’any 1055 dels Cyclus Decennovenalis , una petita mà dibuixada amb tinta assenyala amb l’índex una breu frase escrita al marge Eodem Anno Factus Est Liber Iste, obra del mateix…
El marc geogràfic del romànic de la Selva
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…
L’arquitectura romànica religiosa
Art romànic
Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…