Resultats de la cerca

La caseria de la Mançana es troba al límit de Güel, llindant amb el terme de Roda, penjada damunt la ribera de l’Isàvena L’any 1109 hom troba esment de possessions de Sant Vicenç de Roda a la coma de Mançana El 1223 Na Mazana confrontava amb la vinya que tenien els canonges de Remorosa Tot i les referències sobre l’indret, no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies de l’església de Santa Anna Es tracta d’un edifici totalment arruïnat, del qual només queden traces dels murs, especialment en l’angle nord-est, i que permeten veure que era una església d’una sola nau, potser…

Situació Ruïnes d’aquesta capella, on és perfectament visible l’absis romànic ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al cim d’un esperó rocallós, a uns 2 km del poble de Sessué, al costat de la pista que enllaça el poble de Sessué amb la carretera del Solano que porta cap a Eressué i Ramastué Mapa 31-9 179 Situació 31TBH928152 Església De l’església original, només en resta la meitat de llevant de la nau, tancada per un mur de lloses, que sembla que fou reaprofitada com a cabanya Malgrat el seu estat ruïnós, encara es conserven prou vestigis per a restituir-ne l’estructura…

Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No es tenen…

L’església parroquial de Sant Felix ocupa la zona baixa del poble de Prats L’edifici actual no conserva traces de l’església romànica, de la qual hi ha una primera referència de l’any 1259 L’any 1334 Blai Perer, d’Illa, va fer un llegat a l’esmentada església i també a les altres dues esglésies del terme parroquial, Sant Cugat i Sant Sernin

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom situat a la vall de l’Aigueta, a la confluència amb el rec de Balhurs L’església actual fou refeta al segle XIX i no conserva traces de l’edifici medieval Tal vegada, encara que cal ser prudents, aquest temple es pot identificar amb l’església “ qui est fundata in honore Santae Columbae ” que l’any 958 fou confirmada a l’abadia de Sant Joan de Montolieu, al Carcassès

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

De l’església de Sant Sebastià només s’han conservat, molt embardissats, escassos vestigis dels seus murs Es tractava d’un modest edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un rústec aparell de carreuó irregular, disposat en filades desiguals No es conserven traces de les seves obertures ni altres elements que permetin deduir les característiques o la datació d’aquest edifici que, d’altra banda, palesa una tipologia clarament alt-medieval

No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur

Es trobava dintre el terme del castell de Tona, prop de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons Ara guarda el seu nom un mas sense cap vestigi antic Algú ha dit que s’havien tret restes de murs per fer coberts del mas d’un petit puig veí on hi devia haver el casal Documentat el 1227 va donar canonges a Vic com Ferrer i Guillem de Miravalls, 1236 i 1277 i diferents cavallers Es perden les seves traces a partir del segle XIV i després, segle XVI, reapareix com un simple mas

Antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, de la qual queden vestigis sota el mas Blanc, del Rieral, al vessant esquerre de la riera d’Arbúcies El 6 de febrer de 923, en consagrar l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, el bisbe Guiu li va sotmetre, entre d’altres, aquesta església Més tard consta com a simple capella, i al segle XVII se’n perden ja les traces Aquests escassos vestigis que n’han restat no han estat estudiats, ni tampoc s’hi ha fet una excavació que en pogués precisar la datació