Resultats de la cerca

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, en el lloc de Magrà Mai no degué passar de capella rural, encara que el nom que se li dona és el més humil d’oratori A través del priorat de Santa Maria de Castellfollit estigué vinculada al monestir de Sant Benet de Bages, com la resta de capelles del terme El lloc de Magrà es documenta per primera vegada l’any 1082 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós on, entre les peces de terra cedides com a dotació de l’església, una es trobava a la font de Magra i…

La capella de Sant Donat, situada al nord del poble de Granyanella, fora del seu clos, és coneguda a través de la documentació tardana No obstant això, ja devia existir en època romànica Des del 1353 tenim notícies directes d’aquesta església Aquell any, Tomàs Peregrí de Cervera vengué a Ramon Gasol unes vinyes i una devesa que tenia a Granyanella, prop de la “casa de Sent Donat lo Vell”

Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58

Santa Susanna és una caseria, avui pràcticament abandonada, situada sobre un penyal a 338 metres d’altitud, vora la riera de Begues, a l’extrem SE del terme Dins el llogarret encastellat hi ha una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII De l’antiga fortificació, no en tenim quasi referències Una de les poques noticies és de l’any 1158, data en què Ramon i Sibilla de Ribes cediren el puig de Santa Susanna, en la partida de Sant Pere d’Avinyó, a Berenguer d’Avinyó Aquesta manca de documentació indica el poc desenvolupament d’aquesta quadra a través dels segles

Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta

L’església parroquial de Vilanova de la Ribera o de Roter és esmentada per primera vegada l’any 976, en què el comte Oliba Cabreta comprà la vila de Baó, amb les seves esglésies de Sant Vicenç i de Sant Joan L’any 996 Ermetruda i el seu fill Guerau adquiriren a través d’un bescanvi amb Frèdol, futur bisbe d’Elna, l’església de Sant Joan de Vilanova de Roter o de la Ribera Esdevingué una dependència del priorat de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí el 1172 Fou reconstruïda totalment al segle XVII, i en l’actualitat no conserva cap element o estructura d’època romànica

Situació Les restes del pont romànic són situades als peus dels pilars centrals de l’antic pont, el qual s’aixeca sobre el Llobregat, proper, aigües amunt, al pont actual, en un indret on coincideixen els extrems dels municipis de Sallent, Artés, Calders i Navarcles Long 1°54’22” - Lat 41°46’23” Hom arriba al Pont de Cabrianes a través de la carretera de Manresa a Artés, la qual arrenca, a mà esquerra, de la de Manresa a Vic, quan hom arriba a Torroella de Baix Pont Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats que…

L’existència d’aquesta força és coneguda a través d’una convinença d’infeudació que cal datar vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou a Miró Guerreta i als seus successors la tinença del castro del Grau de Castelló amb els seus termes, que incloïen també la vila de Saraís Probablement l’erecció d’aquesta fortalesa per part del comte del Pallars Jussà fou motivada per la presència dels nous reis de Ribagorça a la vall de Barravés i a Castelló de Tor, de tal manera que la seva finalitat va ser la de preservar la vall de Boí de l’expansionisme territorial dels…

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa, doncs, l’…

L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV Continuava encara vinculada a l’…