Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just…

El castell d’Alcorassa fou un dels tres castells de què disposava a l’edat mitjana la ciutat de Balaguer, juntament amb la Suda o Castell Formós, el més important, i el de Gerundella tots ells es comunicaven entre si per altes i gruixudes muralles, les quals envoltaven i protegien la vila El castell d’Alcorassa enllaçava, mitjançant les seves muralles, per llevant amb la Suda i per migdia amb el castell de Gerundella Dues referències documentals donen notícia de la fortalesa d’Alcorassa La primera data de l’any 1102, quan el comte Ermengol V d’Urgell donà el castell d’Alcorassa o el de…

A l’edat mitjana la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant els primers temps de la colonització del Camp de Tarragona, al segle XII, una gran part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades al cavaller Guillem de Claramunt perquè poblés el lloc mitjançant establiments agraris i alhora hi bastís un castell Amb el temps, la Secuita estigué sota la senyoria compartida entre l’arquebisbe i el monestir de Santes Creus, els quals es repartiren els drets Una de les primeres referències de la seva església data del…

Situació Aspecte general que ofereix l’església, totalment modificada per reformes tardanes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça en una esplanada estesa al començament del poble que s’esgraona entorn del puig on s’assentava el castell, a la banda nord-occidental del terme, prop del límit amb les terres de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG694197 Hi podem anar des de Calaf per la carretera de Cervera per Sant Ramon Poc després del quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha el trencall que mena a Pujalt 1,3 km FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del…

Situació Vestigis d’aquest despoblat que es troba a 1 285 m d’altitud, abandonat probablement al final de l’edat mitjana V Roca Les restes de construccions del poble abandonat anomenat el Convent són situades en un serrat, a 1 285 m d’altitud a la riba dreta del Rialb, a la capçalera del terme de la Baronia de Rialb i damunt de l’església de Sant Salvador, edifici de tradició romànica però construït en època molt més tardana Aquest poble era al costat del camí vell que anava de la Rua fins a la Conca de Dellà, al Pallars Mapa 34-12291 Situació 31TCG474644 Des de la carretera que va del coll…

Situació Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues F Junyent-A Mazcuñan La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda Mapa 148M781 Situació 31TCH135358 Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell El seu recorregut fins als peus del turó, on és encimbellada l’…

La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior Segons F Caula Francesc Caula Los Balbs , Recull d’articles i treballs, vol III, Sant Joan les Fonts 1984 1956, pàgs 171-177 Vegeu també Joan Pagès Els senyorius…

Situació Una de les sepultures J Bolòs Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts Mapa 334M781 Situació 31TEG045457 Cal anar a l’església del poble de Vulpellac A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi Necròpolis Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval J Bolòs Actualment, a migjorn de l’…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…

Situació Vista de les ruïnes d’aquest castell, que coronen un tossal al costat de la població ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta de la població de Banyeres, en un extrem del poble, al cim d’un turó Hi ha una bona panoràmica del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF810712 Des de la part alta del poble de Banyeres s’hi pot accedir amb facilitat per un caminet que hi puja JBM Història En el precepte que Sant Cugat del Vallès rebé de Lluís d’Ultramar l’any 938 en el qual es concedeix l’alou de Santa Oliva, apareix per primera vegada anomenat el castell de Banyeres del Penedès ipsa…