Necròpoli de Vulpellac

Situació

Una de les sepultures.

J. Bolòs

Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts.

Mapa: 334M781. Situació: 31TEG045457.

Cal anar a l’església del poble de Vulpellac. A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial. Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi.

Necròpolis

Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval.

J. Bolòs

Actualment, a migjorn de l’església hi ha restes d’almenys 8 tombes de lloses i 11 sarcòfags sencers o conservats d’una manera fragmentària. Tal com explica la gent del poble, on actualment podem veure la necròpolis medieval el nivell del sòl era molt més elevat que l’actual i al damunt hi havia el cementiri contemporani. En fer obres de restauració a l’església, en treure els nínxols i en rebaixar el nivell, hom descobrí aquest conjunt de sepulcres de l’edat mitjana. Sembla que aquesta necròpolis també s’estén per sota d’una part de la zona ocupada actualment per l’església i, fins i tot, segons Joan Badia, per sota l’ala oriental del castell.

Actualment, totes les cistes i els sarcòfags estan pràcticament barrejats i gairebé tots —menys un sarcòfag— orientats d’est a oest. Aquesta coexistència en un mateix espai actual pot fer pensar que tots els sepulcres foren coetanis i que la tria d’un tipus o de l’altre, amb cistes o sarcòfags, responia, per exemple, a la riquesa de qui hi era enterrat. En part pot ésser així, però les diferències en el tipus de sepulcre també poden respondre a l’existència, en aquesta necròpolis, de dues etapes cronològicament diferenciades. De fet, un dels sarcòfags situat més cap a ponent fou col·locat sobre una tomba de lloses. Començarem parlant, doncs, de les cistes que molt probablement són més antigues.

Sembla que els vuit sepulcres fets amb lloses es concentren al sector occidental de la necròpolis, tot i que hi ha tres munts de pedres i lloses més cap a llevant, que fan pensar que hi havia d’altres enterraments d’aquest tipus en aquest sector.

Aquestes tombes són fetes amb unes 4 lloses a cada banda clavades verticalment. Aquestes lloses tenen unes mides de, per exemple, 35 cm d’alt per uns 50 cm d’ample i un gruix d’uns 10 cm. La coberta també pot ésser formada per unes 4 lloses que poden tenir un gruix de 5 a 10 cm.

La longitud de la tomba de la qual hem pres aquestes mides és de 195 cm. Aquesta tomba té una forma, en planta, lleugerament trapezial. En una altra tomba propera, hom pot veure clarament a la capçalera una llosa plana, que tancava en aquesta banda la cista, amb una alçada de 30 cm i uns 40 cm de llarg.

Al costat d’aquestes sepultures formades per lloses més fines també hi ha cistes amb lloses més gruixudes (com, per exemple, la situada a l’extrem nord-oest).

Actualment, totes les tombes de lloses estan més o menys malmeses i mig cobertes d’herbes. Caldria fer-hi una excavació acurada per a aclarir-ne les característiques exactes.

Els sarcòfags, que normalment tenen una longitud d’uns 2 m, són lleugerament trapezials: l’amplada a la capçalera sol ésser una mica menys del doble de l’amplada als peus. Tenen una alçada a l’exterior que oscil·la entre els 40 i els 50 cm.

Les cobertes de la major part dels sarcòfags exempts no s’han conservat i només podem veure les dels dos sarcòfags situats a tramuntana, en part sota l’església. Aquests dos encara tenen unes lloses planes de coberta, força gruixudes: de 15 cm i de 22 cm.

A l’interior d’aquestes sepultures hi ha un encaix també trapezial, que té excavat, però, a la zona de la capçalera, un cap diferenciat de la resta del cos. La forma del cap és o bé quadrada o bé lleugerament rectangular. La profunditat, a l’interior, sol oscil·lar al voltant dels 30 cm; el sortint que hi ha a banda i banda del cap té una profunditat d’uns 15 cm.

Segons Joan Badia, un dels sarcòfags té una decoració geomètrica incisa.

Tot i que caldria fer-hi un estudi detingut, en principi, a partir dels encara limitats coneixements que tenim fins ara, podem datar les tombes de lloses vers el segle XI o XII —malgrat que hom no pugui rebutjar ben bé una datació més antiga— i els sarcòfags vers els segles XII o XIII. Cal esmentar també que, segons que ens ha dit la gent del lloc, damunt aquestes sepultures, sortí un nivell on només hi havia ossos —que fa pocs anys foren enterrats en un clot proper a l’absis—, estrat que pot molt ben ésser que correspongui al dels enterraments dels darrers segles medievals.

Bibliografia

• Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 471 i 477.