Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Jaciment de Villa Gothorum o de les Malloles (Perpinyà)
Art romànic
Situació L’antic poble de Malloles és situat al sud-oest de la ciutat de Perpinyà, de la qual actualment constitueix un barri perifèric En aquest indret s’han realitzat, des de fa anys, tot un seguit d’excavacions arqueològiques MLlR Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 12,4” N - Long 2° 52’ 49,8” E Jaciment arqueològic Les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquest indret han demostrat que es tracta d’un antic emplaçament d’origen romà aquest període és, de fet, poc conegut, ja que les restes de materials trobats són escasses, però alhora força significatives Es tracta de…
Sarcòfags de Sant Pere Màrtir d’Agulló (Áger)
Art romànic
Situació Aquests sarcòfags es troben prop de l’ermita de Sant Pere Màrtir, situada uns centenars de metres al N de la població d’Agulló Mapa 32-12289 Situació 31TCG114536 S’hi pot arribar amb automòbil des d’Agulló o bé seguint el camí de Corçà Sarcòfag A l’ermita de Sant Pere Màrtir no resten vestigis de la construcció medieval sinó sols de la necròpoli medieval S’han conservat dos sepulcres exempts, mancats de cobertes Tots dos són construïts amb pedra de sauló i fan uns 190 cm de llarg per uns 60 cm d’ample La zona dels peus és uns 10 cm més ampla que la de la capçalera L’orientació és la…
Castell Ruf (Santa Maria de Martorelles)
Art romànic
Els primers indicis de poblament d’aquest indret es remunten a l’època ibèrica El terme del castell de Ruf és esmentat el 1060 El 1121 apareix mencionada aquesta fortalesa com a indicador geogràfic de la muntanya on es troba La primera referència pròpiament del castell de Ruf és del 1141, que Berenguer Bernat de Cabanyes el donà a la seva filla Adelaida amb totes les seves pertinences, a més del molí i totes les possessions que Berenguer Bernat té a Martorelles El 1159 la mateixa Adelaida el cedeix a Guerau, el seu marit, i als seus fills El 1175 Guerau fa testament abans d’anar a Tolosa amb…
Crist 1147 i teixits associats
Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…
Necròpoli del Pedregal (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la roca, del conjunt d’unes dotze que formen aquesta necròpoli Jl Rodríguez Aquesta necròpoli és situada al nord del riu Sió a menys de 500 m, a l’oest de Flix, a la partida de terres anomenada del Pedregal Mapa 33-14360 Situació 31TCG265311 Hi ha un camí que ve de la carretera que va de Balaguer a Artesa i segueix la riba dreta del riu fins a l’indret on hi ha les tombes, poc abans del terme de Flix Necròpoli Necròpoli de tombes excavades a la roca de forma rectangular o lleugerament trapezial Actualment es conserven unes dotze sepultures, pràcticament…
Sant Cebrià de Vallalta
Art romànic
Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els…
Necròpoli de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Necròpoli Durant els anys 1982 i 1983, segurament per tal de trobar els fonaments del possible nàrtex de l’església, es feu un forat davant la façana meridional d’aquest edifici Durant aquestes obres, que han culminat amb la construcció d’un porxo nou, en rebaixar el nivell del sòl més d’1 m, es destruí una part del cementiri medieval que hi havia en aquesta banda de l’església Sembla que a la part més profunda varen aparèixer unes canalitzacions fetes amb lloses Així mateix, s’hi trobaren nombroses tombes de lloses que, per llurs característiques, segurament eren de vers els segles XI o XII…
Sant Andreu de Llavaneres
Art romànic
Situació Calze i patena de peltre trobats Sant Andreu de Llavaneres i conservats al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 9710 ECSA - G Llop L’antiga parròquia de Sant Andreu de Llavaneres es troba aïllada sobre un petit pujol, voltat de boscos, al nord de la població Actualment, és dedicada a Santa Maria Mare de Déu de la Minerva, però popularment és coneguda com l’Església Vella Mapa 37-15393 Situació 31TDG569031 Per accedir-hi des de la vila cal anar al final del passeig de Joaquim Mates i seguir la carretera que porta a la urbanització La Cornisa L’església és…
Mas “A” de Vilosiu (Cercs)
Art romànic
Situació Vista de l’habitació 7 En aquesta cambra, separada de la zona destinada al bestiar per una espectacular llinda, és on hi havia la llar de foc més important J Bolòs Casa de pagès que fou abandonada a la baixa edat mitjana i que va ésser excavada, els anys 1960-1962, pel Dr Albert del Castillo Aquest antic mas és situat a la vall de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, a la part sud-oest del terme de Cercs Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,5 — y 65,2 31 TDG 035652 Per anar-hi, venint de…
Sant Feliu de Cabrera de Mar
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina