Resultats de la cerca

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Un dels vestigis de l’hàbitat que ens han pervingut, en el qual hom, a causa de les regates, ha vist una relació amb l’elaboració del vi F Baltà No ens podem estar de fer referència a uns enterraments, estudiats per l’equip d’arqueologia del CECL d’Igualada, ben propers a la sepultura del Grauet, anteriorment descrita Es tracta de dos conjunts medievals interessantíssims Com en el cas abans ressenyat, el treball d’investigació roman inèdit Jordi Enrich ens facilita els detalls que estem exposant El primer conjunt és indicatiu d’un hàbitat ben disposat on els excavadors fins i…

Situació Edifici molt modificat, que serva el mur nord i la façana de ponent d’època romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu és a la part alta del poble de Bernui, situat sobre el trencall que porta cap a Saurí des de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH425016 Història Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri En el fals VI, datat l’any 930, el comte Isarn donà a l’abat Ató i al…

El lloc de Torrelameu apareix esmentat l’any 1093 com una heretat o almúnia andalusina que pertanyia a Balaguer L’indret fou conquerit pel comte d’Urgell, Ermengol VI, vers el 1147 1 fou integrat a la comanda templera de Corbins posteriorment, quan s’abolí l’orde dels templers el 1317, Torrelameu passà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, sota el domini del qual figura en els fogatjaments de l’any 1381, quan el lloc és mencionat amb el nom de Torre de Mahó De fet, fou possessió dels hospitalers fins a la desamortització Després de la desmembració del comtat d’Urgell…

Aquesta església, d’història molt desconeguda, apareix esmentada en el document conegut com a fals VI de Gerri , en la donació de béns que féu el comte Isarn a favor del monestir de Gerri, datat l’any 930, però de redacció posterior La seva situació a la vall de la Barcedana és sols una hipòtesi difícil de comprovar en l’estat actual de coneixement de la documentació relativa a aquest territori

Aquest castell és consignat per primera vegada l’any 1138, en què Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, donen a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou que tenien al camp de Mascançà, davant Linyola, per tal de bastir-hi un castell, anomenat Bellestar Havien rebut l’alou del comte Ermengol VI d’Urgell El 1143 Arnau Ponts, la seva muller Saurina i el seu germà Ramon manaren a Ramon Arnau que, de la meitat del castell de Bellestar que tenia per ells, en retingués dues parellades de terra i la resta la cedís als homes que hi habitessin En el…

Església de la vall de la Barcedana esmentada per primera vegada en els falsos VI i VIII de Gerri , dels anys 930 i 953, que sembla que foren redactats cap al final del segle XI, moment segur d’existència d’aquesta església Més endavant, a partir del segle XV, consta que Sant Cristòfol de la Vall era sufragània de Llimiana L’any 1904 fou unida a la parròquia de Sant Miquel de la Vall

Segons una tradició incerta —ja vigent al segle XIV— aquesta església, avui desapareguda, hauria estat la successora de la catedral primitiva segle VI, consagrada a sant Pere i situada a la Vila Baixa Unes sepultures paleocristianes o visigòtiques, trobades fora de la muralla i a l’est de la Vila Baixa podrien ser un indici de la seva situació Existia encara als segles IX i X, i fou objecte de donacions els anys 858, 922 i 934

Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49 L’any 1154, i…

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret