Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella rural vinculada al mas Valldòria L’església apareix esmentada el 1298 L’edifici actual no sembla que conservi cap element romànic

El castell d’Aguilar, al qual estava vinculada l’església de Sant Sadurní, és esmentat l’any 1042 o 1044 com a límit, a tramuntana, del castell de la Clua L’any 1085, el castell amb els seus termes i pertinences fou deixat per Isarn Guitard als seus germans, Ramon i Arnau, amb la condició que després d’ells passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà El lloc d’Aguilar, a mitjan segle XVII, era dels Margarit pel matrimoni de Maria de Biure i de Cardona, baronessa d’Aguilar, amb Josep de Margarit i de Biure L’església del castell d’Aguilar consta en la publicació sacramental del…

Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural, vinculada al mas Serramitja L’església apareix documentada el 1298, i el 1305 acollia un grup de donats L’edifici actual no sembla que conservi res de la construcció romànica

La capella de Sant Salvador de la Roca de Baborers, de la qual tan sols queden petites restes, deu el seu nom a la fortalesa de la Roca de Baborers, que depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll que assegurava la defensa de la vall de les Llosses No passà de capella castellera i la seva història va estretament vinculada a la del castell

Situada dins l’antic terme de Múnter, tocant al mas Comelles, fou sempre una capella dependent del mas Comelles i vinculada a la parròquia de Sant Esteve de Múnter Tenia sant Josep com a cotitular de la capella Les primeres notícies es remunten a l’any 1247, quan tenia un benefici fundat La capella actual no sembla conservar res de l’antiga edificació del segle XIII

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata…

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la mateixa abadessa…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc del Guix En un principi fou un simple oratori, després passà a capella rural vinculada al mas Guix El lloc del Guix és documentat des del 975 i l’oratori ho és des del 1258, quan apareix citat el coll de l’oratori, que més tard es concretarà amb el coll de l’oratori de Sant Salvador L’actual edifici no conserva res d’època romànica

El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà aviat, quedant dins el terme de Sant Boi de Lluçanès, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi Les primeres notícies de l’existència de la capella es troben a partir de l’any 1077 El 1358 es confirma la seva vinculació a la parròquia de Sant Boi, però després aviat desapareix de la documentació De la capella no queda cap rastre, si bé al seu emplaçament hi ha ara el mas Santponç, que conserva encara el nom antic