Resultats de la cerca

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…

Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…

Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…

Situació i presentació La comarca del Pallars Sobirà, de 1 377,99 km 2 , és situada al N de Catalunya, al límit amb França i forma part de la supracomarca del Pallars vegeu la supracomarca al Pallars Jussà Constituïda per un total de 15 municipis, té el centre comarcal a la vila de Sort La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que superen de llarg els 2 000 m Limita al N amb el departament francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars Jussà i a l’W amb aquesta darrera comarca, amb l’Alta Ribagorça i…

Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…

Situació i presentació El Baix Ebre té una superfície de 1 002,72 km 2 repartida entre els 14 municipis que l’integren, quatre dels quals són de creació recent, atès que tres d’ells es van segregar de l’antic municipi de Tortosa Deltebre el 1977, Camarles el 1978 i l’Aldea el 1983, i l’altre l’Ampolla, del terme municipal del Perelló, el 1990 La gran extensió de l’antic terme municipal de Tortosa desvirtuava la realitat intracomarcal La nova situació administrativa es correspon, per tant, més exactament amb la realitat dels pobles amb vida pròpia La comarca del Baix Ebre és situada a l’extrem…