Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Escultura funerària
Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la…
Fragments de sarcòfag de Guissona
Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol…
Dos fragments d’un sarcòfag del tipus Leucadius (Tarragona)
Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix sarcòfag Som,…
Fragments de sarcòfag amb monstre marí, de Tarragona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag, amb una…
Diversos fragments de sarcòfag del mateix tipus que el dels apòstols, de Tarragona
Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions…
Fragments de sarcòfag de Tona
Dos fragments d’un sarcòfag, possiblement de pedra calcària, localitzats a l’església de Sant Andreu del castell de Tona l’any 1943 S Vidal Aquests dos fragments foren descoberts a l’abril del 1943 en unes excavacions a l’església de Sant Andreu del castell de Tona Osona Actualment es guarden al Museu Municipal de Tona núms d’inv A EC-44 i B EC-43 El fragment A fa 0,185 × 0,226 × 0,06 m i el B 0,285 × 0,075 × 0,078 m Possiblement són de pedra calcària Al fragment A hi ha representada la crux invicta de Crist amb corona de llorer i el que semblen dues figures humanes els soldats,…
Territori d’Empòrion (Castelló d’Empúries)
Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII J M Palet La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres alluvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani , documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16° W NG Les…
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port de la Selva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions anteriors a les construccions monàstiques L’edifici més antic documentat es troba a l’E del conjunt monàstic Es tracta d’una edificació de planta rectangular, de 7 × 25 m Des del punt…
Arqueologia funerària de Gerunda (Girona)
Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades el 1947 i el…
Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina