Resultats de la cerca

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert encastat en un dels murs d’una casa propera a la muntanya de les Corts afores d’Empúries Fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2868 Fa 0,33 × 0,44 × 0,07 m És una peça de marbre blanc amb tonalitats grises, datable probablement vers la segona meitat del segle VI Es tracta d’una peça de sarcòfag similar a la que hem descrit anteriorment, però de mides més petites El tipus d’estrígils és el mateix, però varia el motiu central, que en aquesta ocasió és un crater ovulat, amb les nanses gairebé en angle…

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert vers el 1865 a Empúries, en una vinya propietat de JM Barraquer, i va passar a formar part de la seva collecció particular Durant molts anys va estar desaparegut, fins que, casualment, va ser trobat a l’inici dels anys vuitanta en un establiment d’aigües termals de Santa Coloma de Farners Llavors fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2869 Les seves mides són 0,95 × 0,48 × 0,08 m És una peça de marbre blanc de Saint-Béat amb tonalitats grisoses, datable al segle VI El fragment presenta una decoració…

Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…

Sarcòfag amb dos camps d’estrígils en forma de lenos o banyera, trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona i sarcòfag de pedra calcària, amb una inscripció central que informa que s’hi féu enterrar un alt dignatari de l’administració imperial anomenat Leucadius Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 56 És de marbre blanc amb vetes grises i fa 2,18 × 0,74 × 0,68 m Pot datar-se entre el final…

Tarragona Fructuós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix l’inici de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener del 259, en la persecució de Valerià És venerat com a sant per l’Església catòlica Himeri a 385-v 390 Poc abans del 385 va dirigir una carta al papa Damas, estructurada en catorze preguntes, sobre qüestions de disciplina eclesiàstica i sobre l’ordenació dels preveres i monjos El papa Sirici, successor de Damas, li va respondre al final del mateix any en una carta…

Aquest fragment fou trobat a la necròpoli paleocristiana l’any 1927, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P431 És de pedra calcària local “llisós” i fa 0,7 × 0,39 m Es tracta d’un fragment similar a la peça descrita anteriorment, però amb restes d’inscripció a la cartella central R/RV El motiu circular que hi ha entre els peixos s’ha interpretat com un crismó, cosa que fa plantejar el seu caràcter cristià i una datació a la primera meitat del segle IV Bibliografia Serra i Vilaró, 1928, làm LVI-I, pàg 93 Bovini, 1954, pàgs 212-213…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…

La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…

Fou trobat a la necròpoli paleocristiana i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb el núm d’inv P 435 És una peça de marbre blanc i les seves mides són 0,195 × 0,17 m Es tracta de l’extrem dret d’una tapa de sarcòfag, amb representació d’un pastor imberbe reclinat vesteix túnica manicata cincta , i presenta un pedum al braç esquerre Aquest és un tema habitual en la plàstica de sarcòfags dels tallers romans del final del segle III i del segle IV, que també es dóna al nord d’Àfrica L’estil de la peça sembla que correspon al dels tallers…

Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…