Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…
Ciutat de Gerunda (Girona)
Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
Ripoll i les relacions culturals i artístiques de la Catalunya altmedieval
La cultura monàstica benedictina troba un dels seus exemples més brillants a Ripoll * L’activitat creixent del se scriptorium entre els segles X i XI anava adreçada a engrandir una biblioteca que ha estat objecte d’estudi i lloança pels seus valors literaris, científics i artístics * No hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un dels grans centres de cultura altmedieval, el més important als comtats catalans, sense parió a la Península Ibèrica i amb una dimensió i una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquest període com Saint-Denis, Fleury, Sant Marçal de Llemotges, Ramsey,…
La recepció dels manuscrits altmedievals hispànics
Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…
Arqueologia funerària
“ he arribal a l’edat en què la vida, per a qualsevol home, és una derrota acceptada Dir que els meus dies estan comptats no té sentit així ha estat sempre així és per a tothom ” Margarite Yourcenar, Memòries d’Adrià El significat de la mort a l'Antiguitat tardana La mort és un dels tràngols més difícils que ha de passar l’home Tota la seva existència es desenvolupa entre la indissoluble polaritat de vida i mort que es fonamenta en una consciència religiosa universal, almenys en el nostre univers, segons la qual la natura humana es compon d’un cos material i una altra entitat immaterial l’…
El territori i el món rural
El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…