Resultats de la cerca

Dibuix esquemàtic de la farga catalana Diccionario Industrial, C Camps i Armet Parlar de l’Edat del Ferro és fer referència a la prehistoria A Catalunya l’ús d’instruments de ferro pertany a aquesta etapa de la humanitat, molt abans que entréssim en períodes d’història escrita i documentada Catalunya, que no aconseguirà la creació d’una indústria siderúrgica important, ha deixat, però, un rastre en la seva història gràcies a les fargues “Catalan farge”, “feu catalan” o “forjas a la catalana” són expressions que es troben en qualsevol tractat antic o modern que descrigui l’evolució de la…

Treball de vinicultura segle XIII MDU / RM Per a l’home medieval, el pa era la base de l’alimentació i el conreu de cereals requeria la major dedicació del treball social No és estrany, doncs, que des de molt aviat la mesura del temps, per tant el control del temps, fos percebuda com una cosa intrínsecament lligada a l’exercici de les diverses activitats agràries i pastorívoles Com si fossin una transposició fotogràfica, realística, del temps viscut, els calendaris illustrats medievals reflectien quasi exclusivament labors agrícoles i ramaderes amb els seus corresponents productes i tècniques…

La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…

A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…