Resultats de la cerca

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…

La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós, però no reeixit, de constituir un grup industrial, format pels mateixos farmacèutics Una marca de final de segle Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables Tres socis de la societat collectiva G Formiguera i Companyia eren al nucli del projecte Eren Gaspar Formiguera i Valls, químic, el seu fill Gonçal Formiguera i Soler, farmacèutic i l’advocat Rossend Carrasco i Ibáñez La societat era la propietària de la farmàcia La Estrella, al carrer de Ferran de Barcelona…

“En nom de Déu Sigui conegut a tothom, presents i futurs, com jo, Arnau, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, i Bertran de Vallferosa, a causa de la malícia dels homes depravats, els quals destruïen els masos de Santa Maria i també els masos de Bertran de Vallferosa, que eren al pla de Tiurana, per acord i voluntat mútues elegim un lloc al susdit pla, que és al terme de Vilaplana, per congregar aquells masos, agrupant-los en un lloc i edificar una vila, fortificant aquesta amb murs i valls, perquè els seus habitants segurs poguessin viure-hi i conservar els seus béns Tal acord i pacte…

Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…

Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…

Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…

Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…

El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…

Nens i nenes, junts a l’escola, 1970 ASO / P Barceló La situació política i ideològica de la postguerra va situar l’escola en un carreró sense sortida era una societat del segle XX amb un ensenyament, fet i fet, de caràcter vuitcentista Durant els anys cinquanta van sorgir, al Principat, diverses manifestacions de diferent signe que anaven des de la fundació de noves escoles fins a l’organització de trobades, seminaris i experiències vinculades a sectors cristians, que eren els que, poc o molt, tenien més llibertat d’acció Les preocupacions eren de tipus social, de caire pedagògic, o ambdues…