Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Materials per a la construcció
La fàbrica del Clot del Moro, de l'ASLAND, al terme de Castellar de n’Hug, es posà en marxa el 1904 fotografia de començament de segle
La Forestal d'Urgell, a Mollerussa
Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell Anuario Industrial de Catalunya , 1916 La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890 El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels…
La Ferreria Barcelonesa (1857-1861)
La Ferreria Barcelonesa va ser establerta al mes de setembre del 1857 L’establiment era al terme municipal de Sant Martí de Provençals, al barri del Poble Nou Tenim poca informació dels tres anys i mig que va funcionar Va treballar amb un capital social de 125 000 duros o “pesos fuertes”, equivalents a dos milions i mig de rals El despatx era al núm 44 del carrer de la Mercè, a Barcelona, i el seu administrador es deia B Albert i Serra La fàbrica es posà en marxa el 10 de gener del 1859 i el 1861 entrà en procés de liquidació El Diari de Barcelona informà que els accionistes perdrien només 35…
La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA (CELO)
La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
Joan Gualbert Subirà
Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara…
Les cinc fàbriques del grup Gallifa, a Manresa
La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX El resultat serà la construcció de cinc fàbriques, dedicades totes elles als filats i els teixits de cotó El que anomenem grup Gallifa tindrà diverses denominacions El comú denominador és la família Gallifa, amb diverses generacions representades en les diferents societats Manresa, la Seu i la fàbrica del Pont Vell, a principis de segle XX La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX Històricament, el…
Els Salvat
Manuel Salvat i Xivixell Manuel Salvat i Xivixell Revista Gráfica , 1901-02 Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor Manuel Salvat i Xivixell era barceloní Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava Un dels socis de la impremta, abans d’admetre’l li…
Asland
El pòrtland d'Eusebi Güell El ciment pòrtland s’anirà imposant en tots els països més avançats, però trigarà molt a arribar a l’estat espanyol El 1826 es va muntar a Anglaterra la primera fàbrica i al tombant del segle la Gran Bretanya dominava el mercat mundial França i Alemanya s’afegiren aviat als països productors I també els Estats Units des del 1872 Foren els americans els qui cap al 1890 posaren en marxa els forns rotatoris per a la fabricació del pòrtland, uns forns que augmentaven extraordinàriament la productivitat de la fàbrica La primera fàbrica de ciment pòrtland espanyola serà…
Els Romaní
Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina