Resultats de la cerca

Cova d’En Daina Romanyà de la Selva, municipi de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà / MIKOŁAJ KIRSCHKE CC0

Banys medievals segle XIII Girona Vista interior de la sala principal freda

La ciutat d’Olot s’ha caracteritzat des del segle XIX per la importància donada a les fàbriques de sants, sobretot de guix pintat, en les quals treballaven molts aprenents d’artista, com en aquesta vista del segle XIX / MUSEU DELS SANTS

Santa Maria del Mar, una de les obres més admirades de l’arquitectura catalana, va ser estudiada en una primera gran monografia per Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940 / PMRMAEYAERT CC BY-SA 40

Montjuïc, Barcelona / dconvertini CC BY-SA 20

Antic emplaçament de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya a l'actual sala de juntes, 1924

L’Herboristeria del Rei, fundada el 1818, és l’herbolari més antic de Catalunya i un dels establiments comercials més antics de Barcelona / BERNATPS

Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…

Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…

El present esbós de raonament a l’entorn de quina és la matèria que es desprèn de la sentència Ut pictura poesis , «Com la pintura, així és la poesia», pot ser qualificat de joc de mots, d’embolic destinat tal vegada a construir una mena d’aporia, és a dir, una absència de camí –la desconstrucció, doncs, d’una suposada via de coneixement–, o, traduint més literalment del grec el concepte d’aporia –amb un mot d’origen àrab–, un atzucac, una proposició sense sortida lògica O sigui, encetem una qüestió –Com la pintura, així és la poesia, és a dir, la relació entre art i escriptura, o literatura…