Resultats de la cerca

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…

Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar…

El pes de la tradició romana fou immens en la creació de l’art de l’alta Edat Mitjana a Catalunya, en tots els seus aspectes, des de l’arquitectura fins a la pintura mural Hem d’advertir que el volum essencial per a l’estudi d’aquest període, Del romà al romànic , Enciclopèdia Catalana, 1999, ha sortit massa tard per ser tingut en compte per a la present redacció La installació d’edificis cristians a la ciutat modificà el paisatge urbà Les basíliques episcopals foren construïdes prop de les muralles per raons econòmiques i religioses, excepte en casos de substitució de temples pagans al…

La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…

L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…

El Modernisme, versió local de l’ Art Nouveau a Catalunya, tot i ser un moviment ampli i divers que afectà un gran ventall de possibilitats estètiques des de la pintura, l’escultura, l’arquitectura fins a la creació literària i musical, entre d’altres tingué el seu vehicle d’expressió més pur i inequívoc en el món de les arts aplicades i decoratives Sota la influència de les idees de William Morris, una de les banderes del nou estil va ser la idea de la germanor entre les arts i també l’ideal de l’obra d’art total Gesamtkunstwerk «Les diferents branques de les arts que semblen enemigues –…