Resultats de la cerca

La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va acabar guanyant…

Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…

La Ciutadella De l’Exposició al Zoo Víctor Balaguer va ser l’iniciador d’una campanya que es va dur a terme a través de les publicacions periòdiques del moment amb la finalitat d’aconseguir l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa situada al barri de la Rivera, que s’havia construït en època de Felip V per tal de frenar qualsevol iniciativa de rebellió de la ciutat La fi de la Revolució de Setembre del 1868 va suposar l’entrega a Barcelona de la superfície ocupada per la construcció per part del general Prim en aquest emplaçament, s’hi pretenia fer el parc de la Ciutadella…

L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…

El museu Guggenheim de Bilbao és jove i és un èxit L’edifici de Gehry, l’escultura arquitectònica més notable del canvi de segle, és una meravella de l’arquitectura, una joia de l’espai El públic de tot el món l’ha volguda veure i s’hi ha abocat sense adonar-se gaire que a Bilbao hi ha la més gran incoherència conceptual, pel que fa a la relació entre museu i país, dels darrers temps Un museu americà, amb decisions novaiorqueses, representa la modernitat de la cultura basca, una de les nacionalitats europees amb més forta dosi reivindicativa de personalitat pròpia del moment Un museu pagat…

La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…

Etnologia Albert-Llorca, M Blanc, D L’imagerie catalane Lectures et rituels catàleg d’exposició, Carcassona, 1988 Amades, J Art popular Apunts d’imatgeria , Barcelona, 1938 Amades, J La casa , 1938 Amades, J Auques de jocs de la mainada , Tallers Gràfics Hesperia, Barcelona, 1947 Amades, J Xilografies gironines , Girona, 1947-48 Amades, J Art Popular Els Ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Els ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Costumari català El curs de l’any , Barcelona, 1956 Amades, J El pessebre , Barcelona, 1959 Amades, J Folklore de Catalunya , dins vol3 «Costums i creences»,…

La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…

El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…