Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
El primer Dalí
Salvador Dalí 1904-1989, fill d’un notari de Figueres, va ser un meteor artístic que insinuava ja de jove gran interès per l’art Als quinze anys participava en la publicació d’una revista local, Studium , escrivint una secció sobre els mestres de la pintura En aquell moment, dos anys abans d’acabar el batxillerat, escrivia « Seré un geni i el món m’admirarà Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic cert » Dalí pintava entre Figueres i Cadaqués, poble aleshores ja conegut dels artistes d’aquí i de fora –recordem el quadre de Derain del 1910– Aquest…
Pintura al servei de la República
Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…
El territori
El territori és l’element físic que primer identifica un país Una nació amb mar, amb muntanyes, amb boscos o amb planes, no és igual que una que no en té, o que li manca algun d’aquests elements En molts casos, també, la configuració física, geogràfica, climàtica i paisatgística del territori influeix en el caràcter i en la manera de ser de la gent que hi viu No oblidem, per exemple, tot el que la tramuntana significa per a l’Empordà Per altra banda, l’entorn físic i el clima determinen molt els costums de la població els horaris, l’economia, els tipus d’activitats, la cultura En aquest…
Sobre museus
Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…
Arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Reivindicació de l’arquitectura religiosa contemporània L’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX és encara avui en dia generalment incompresa Durant el segle XIX, la construcció d’esglésies va mirar essencialment cap al passat, considerant que era a l’Edat Mitjana quan s’havia arribat a un nivell més alt de comprensió de l’edifici sagrat i de la seva decoració Probablement, amb la cripta de la colònia Güell comença l’arquitectura religiosa del segle XX El model d’església del segle XIX va ser presentat a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 el de la primera meitat del segle…
Arquitectura civil i urbanisme als darrers anys de la República: el segle I aC
Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…
Monestirs gòtics
Dins el gòtic català existeix una correlació directíssima entre la projecció artística de determinats centres monàstics —les grans abadies cistercenques— i la seva vinculació a la monarquia, indubtablement superior a les implicacions entre la monarquia i les grans obres catedralícies Gràcies a la protecció reial, Poblet esdevé un dels recintes monàstics més grans d’Europa El segueixen en ordre d’importància Santes Creus i Vallbona, mentre que la significació artística de la resta de monestirs cistercencs catalans és sensiblement menor El protagonisme cada vegada més creixent dels monestirs…
L’espai domèstic
El concepte d’espai domèstic és un instrument d’anàlisi desenvolupat per sociòlegs i antropòlegs que han descrit el treball realitzat en la unitat familiar que inclou la producció de béns i serveis, així com la reproducció i l’educació dels infants Això inclou, per dir-ho de manera resumida, a més de les tasques estrictament productives pròpies de l’activitat agrícola, ramadera o artesanal del grup familiar, les associades a la preparació i conservació d’aliments i, en altres moments històrics, també a la confecció del vestit i el calçat per a tots els elements humans que formen part de la…
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…
Indústries artístiques. El debat art-indústria
La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…