Resultats de la cerca

Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…

De subventione pauperum , JLVives, Lió, 1532 BUB / GS El canvi més substancial en política assistencial, tant pel contingut de les transformacions com per l’extensió geogràfica del fenomen, es dóna al principi del segle XVI, especialment en la dècada dels anys vint, període en què les males collites revestiren dimensions europees Malgrat que aquest canvi pren ritmes i formes diverses en diferents països, els trets comuns que assenyala B Geremek són la racionalització i la reorganització de l’assistència amb la creació de noves institucions la gradual laïcització de l’administració i el govern…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…

La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…

El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…

Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…

El context Sala Fortuny del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, sd MNAC La cultura mai no ha estat immune als canvis, i menys en aquest trànsit del segle XX al XXI Si abans es deia que era testimoni de la seva època, ara la cultura s’ha de veure com un àmbit integrat en les dimensions econòmiques i polítiques del capitalisme globalitzat Com més va, més difícil és distingir-la d’altres esferes Sobretot en un escenari on la connectivitat tecnològica i social ha augmentat exponencialment Allò que abans eren àmbits autònoms, ara es trepitgen Si es fa memòria de l’afirmació que va fer a…

Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…

La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…