Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
La sardana que envolta el món. 1999
El 1907, la Cobla Antiga Pep, de la ciutat de Figueres i dirigida per Pep Ventura, va interpretar música de sardanes als teatres Olympia de París i al Coliseum de Londres L’Olympia era –i encara és– la sala d’espectacles que el 1893 va ser creada per Josep Oller i Roca, l’industrial de Terrassa que l’any 1889 esdevingué “l’home –és a dir, l’empresari creador– del Moulin Rouge” Un dia la sardana envolta el món La sardana era, en aquell moment, una dansa de l’Empordà que encara no s’havia difós massivament a Barcelona Fou aleshores que la Berliners de Hannover enregistrà, en discs de pedra, sis…
La Hispano Suïssa. 1904-1939
La Societat Anònima Hispano Suïssa Fàbrica d’Automòbils fou fundada a Barcelona el 1904 pels empresaris Damià Mateu i Francesc Seix, amb el tècnic en rellotgeria Mark Birkigt, que treballava en el sector de l’automòbil des del 1899 Fou el pas inicial d’una empresa de fabricació d’automòbils, i, aviat, de motors d’aviació i de camions i autobusos, que, d’una manera relativament ràpida, entrà en un procés fort d’internacionalització Una mecànica internacional Fins l’any 1939, la Hispano Suïssa establí acords de producció amb dotze empreses d’onze estats industrials situats a tres continents L’…
Del Mercat Comú Europeu a la Unió per la Mediterrània. 1957-1995-2008
A partir de la Conferència de la Haia del 1948, la idea de la creació d’un espai polític europeu comú sense guerres civils comença a avançar El 1949 es crea, a Londres, el Consell d’Europa El 1957 neix el Mercat Comú Europeu, MCE, l’Europa dels Sis, amb capital a Brusselles, i, més tard, 1192, la Unió Europea El 1995, la Conferència de Barcelona reuní els quinze estats de la UE i dotze d’altres de la Mediterrània El 2008 es crea a París, Barcelona Process Union for the Mediterranean, que, al novembre, escull la ciutat de Barcelona, com a capital de la nova Unió La UPM és formada per un total…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
Les migracions
Història del poblament Les terres catalanes han estat, des d’antic, terres de pas un lloc on la població s’ha anat installant tot adaptant-se a un entorn variat de plana i de muntanya, de litoral i d’interior Històricament, el poblament a Catalunya s’ha anat desenvolupant amb estreta relació a dos factors els corrents d’immigració i l’alternança entre la muntanya i la plana Les condicions de vida i de seguretat, juntament amb l’economia, han acompanyat l’evolució d’aquests dos factors al llarg del temps, i han originat processos culturals propis en cada època L’evolució de les condicions…
L’organització i les colles
Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…
L’escola, la instrucció, l’educació
La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…
Les activitats financeres
Estalvi i inversió a catalunya Què fan els catalans amb els seus diners La pregunta es relaciona amb els diners sobrants, amb l’estalvi, amb aquells recursos o ingressos que no formen part de la despesa ordinària i necessària Els mantenen líquids en dipòsits en bancs i caixes Incrementen la despesa i se’ls gasten per tenir un nivell de vida millor Els inverteixen Si és així, en què els inverteixen En actius segurs O bé prefereixen córrer un risc i buscar una més gran rendibilitat Tenen vocació d’empresari i d’invertir en una empresa pròpia Els atreu la inversió immobiliària O bé la industrial…
Els cicles teatrals de l’any
El cicle de Nadal El Nadal, festa cabdal en els països de cultura cristiana ha generat un ric patrimoni de representacions Hi ha una voluntat, en la representació popular de la narració del naixement de Crist, de voler apropar-la a la realitat més propera de cada indret, de cada cultura La universalitat de la festa no exclou la diversitat de formes de representació local, al contrari, en surt reforçada La visió popular del Nadal ultrapassa els límits de l’estricta narració evangèlica per incorporar temes procedents dels evangelis apòcrifs i altres tradicions cristianes o, simplement, motius i…
Els oficis de mar
Catalunya posseeix un extens litoral que s’estén des del cap de Creus, al nord, fins a les Terres de l’Ebre, al sud En total, 580 quilòmetres de costa a la mar Mediterrània I, és clar, de la mar li han vingut perills, però també contactes i influències fecundes L’ésser humà s’ha d’adaptar al medi, i és així que quan la costa ofereix bons abrics i condicions favorables a la vida marítima, es fa mariner o pescador Molts pobles tenen la seva raó de ser en la vida marítima Palamós és, amb Roses, un dels ports més importants de Catalunya Les gambes que s’hi pesquen, amb arts d’arrossegament, es…