Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
El cicle cretaci inferior al marge oriental d'Ibèria
Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…
Les fosses del Baix Ebre i del Baix Maestrat
Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…
La mitologia popular
Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…