Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
La meteorologia
L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
El mite
Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…
Els balls populars moderns
Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
Els rituals i les festes de foc
El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…
El joc, emblema d’una cultura
Fenòmens fonamentalment socials El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses És cert que es destaca la manera en què el joc mobilitza les energies i les passions, es descriuen les manifestacions espectaculars però només s’…
Les rondalles de paper
Rondalles per a explicar i rondalles per a llegir A Martorell, pedagog, amb el Grup Escolar de Sarrià el 1938 dirigint una sessió de lectura a l’aire lliure Associació de Mestres Rosa Sensat/Fons Artur Martorell Les rondalles, durant temps i temps transmeses de forma oral, van arribar al paper amb la difusió de la impremta i la feina dels recopiladors Els canvis ocorreguts amb l’inici de la societat industrial van fer possible que la cultura que es transmetia oralment de generació en generació es recollís en forma escrita Aquest fet va suposar grans canvis en la comunicació que afectaren…
Les migracions
Història del poblament Les terres catalanes han estat, des d’antic, terres de pas un lloc on la població s’ha anat installant tot adaptant-se a un entorn variat de plana i de muntanya, de litoral i d’interior Històricament, el poblament a Catalunya s’ha anat desenvolupant amb estreta relació a dos factors els corrents d’immigració i l’alternança entre la muntanya i la plana Les condicions de vida i de seguretat, juntament amb l’economia, han acompanyat l’evolució d’aquests dos factors al llarg del temps, i han originat processos culturals propis en cada època L’evolució de les condicions…