Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Una mitologia sense déus
Els processos de mitificació en l’actualitat Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats I l’adjectiu “mític” en boca del periodista esportiu que s’exalta mentre fa saber a tot el món que el mític X acaba d’entrar a la història perquè ha superat la mítica marca del mític Y Així mateix, cada vegada que es mor un “mite” cinematogràfic, els mitjans de comunicació editen reportatges especials o emeten programes destinats a parlar del “mite” que acaba…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…
L’organització i les colles
Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
Els col·lectius de les figures de la festa
Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…
Els cicles teatrals de l’any
El cicle de Nadal El Nadal, festa cabdal en els països de cultura cristiana ha generat un ric patrimoni de representacions Hi ha una voluntat, en la representació popular de la narració del naixement de Crist, de voler apropar-la a la realitat més propera de cada indret, de cada cultura La universalitat de la festa no exclou la diversitat de formes de representació local, al contrari, en surt reforçada La visió popular del Nadal ultrapassa els límits de l’estricta narració evangèlica per incorporar temes procedents dels evangelis apòcrifs i altres tradicions cristianes o, simplement, motius i…