Resultats de la cerca

Aquest mapa mostra alguns dels llocs de culte que tenen un significat especial per a cada una de les religions representades Aquests llocs expressen una de les característiques principals de totes les religions, és a dir, que el territori no és homogeni, sinó que alguns llocs són un símbol que expressa un lligam especial amb la divinitat o amb la transcendència Hi ha llocs que, per diferents motius, tenen un valor religiós simbòlic molt important en general, perquè commemoren un moment de comunicació especialment crucial entre els homes i la divinitat o perquè han estat escenari d’una…

De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…

Probablement, la primera indicació d’abast mundial sobre el fet que la nostra espècie estava afectant de manera notable l’entorn viu va ser el llibre Silent Spring , de Rachel Carson 1962, que denunciava de manera poètica i colpidora els efectes dels plaguicides, en concret del DDT, sobre la fauna silvestre Aquest va ser el veritable desllorigador del sentiment conservacionista, primer als Estats Units, i després arreu del món, per bé que hi ha insignes precursors, des de Humboldt fins a Thoreau, passant per cabdills indis i escriptors naturalistes europeus Com s’ha esmentat en presentar la…

El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o el màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana…