Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
El primer Primer de Maig
El Primer de Maig a Catalunya La darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, instituí el Primer de Maig com a jornada de combat del proletariat internacional L’objectiu era concentrar en un sol dia la lluita contra el capital per la reivindicació immediata de la jornada laboral de vuit hores i, a llarg termini, per convertir en socialista la societat capitalista La data fou escollida com a homenatge a la diada de protesta de Chicago del 1886, que havia acabat amb l’execució política de diversos dirigents…
1946: la vaga de Manresa
Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la …
El sindicalisme corporatiu
Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…
El món industrial: obrers i patrons
La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…
Dona i treball
La participació de les dones en el món laboral ha augmentat l’últim decenni a gairebé tots els estats del món Els casos de reducció, poc significativa, en aquesta participació s’han experimentat tan sols en alguns països les economies dels quals han estat sotmeses a un profund procés de reconversió, com ara Rússia o les antigues repúbliques socialistes La taxa d’activitat femenina és, però, a tots els estats inferior a la d’activitat masculina Les màximes diferències es localitzen al nord d’Àfrica, els països de l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina i el Carib L’abast de les diferències va des…
Proletaris i camperols organitzats
Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…
El creixement de la població
Aquest mapa, elaborat amb les dades que publica l’Informe del Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i les de la Divisió de Població de les Nacions Unides, mostra la taxa mitjana de creixement de la població entre els anys 1975 i 2000, i va acompanyada amb els gràfics que palesen quins són els escenaris de previsió de creixement per continents entre l’any 2000 i el 2050 Després de l’acceleració experimentada des de la Revolució Industrial, la taxa de creixement sembla que ha entrat en una fase d’alentiment progressiu des de mitjan anys setanta Com a…
La lluita per la pau
La lluita per la pau és un anhel ben antic que s’ha anat concretant en milers d’iniciatives de tota mena i que, sota diverses formes, és present a tots els racons del món Situar totes aquestes realitats en un mapa és impossible Tanmateix, però, intentar-ne una primera aproximació és sumar-se conscientment a aquesta lluita i a aquell anhel En primer lloc, s’han localitzat al mapa les seus centrals de les principals xarxes, federacions i ONG d’àmbit mundial o regional que treballen en el camp de la cultura de la pau desarmament, educació per la pau, no-violència, resolució de conflictes, etc La…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina