Resultats de la cerca

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són les de Susqueda…

L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…

El vaixell oceanogràfic “Challenger”, després de recórrer els oceans del món sencer durant quatre anys, tornà a Anglaterra el 1876 Entre altres notícies, dugué a Europa dades valuoses sobre l’Antàrtida, notícies sobre formes de vida desconegudes i fenòmens excepcionals que despertaren l’interès dels científics Durant el Congrés Geogràfic Internacional del 1895, hom es proposà saber més coses sobre els confins meridionals del planeta, de manera que poc temps després foren organitzades set grans expedicions que estudiaren les costes de l’Antàrtida El camí per a arribar tard o d’…

Al senyor Andreas Sigismund Marggraf 1709-82, modest i plàcid apotecari berlinès de salut delicada, l’intrigava que algunes arrels fossin tan dolces Com que era un competent analista, molt reconegut i respectat pels seus contemporanis, decidí treure l’entrellat del misteri Es proposà d’aclarir si la dolçor de les diferents varietats de bleda-rave o d’escaravia era deguda a la mateixa mena de sucre que s’extreia de la canyamel o no Li costà, però se’n sortí I amb quines conseqüències Marggraf ideà un procediment d’extracció que consistia a tallar les arrels a làmines ben fines i…

La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

Zimbabwe és una localitat arqueològica de l’Àfrica austral Entre els segles IX i X, a la vall del riu Limpopo, el poble bantu dels shones bastí, amb grans blocs de graniti sense cap tipus de ciment, els anomenats “dzimbahwe”, grans conjunts de temples, habitacles, muralles i torres de defensa En resta un conjunt arqueològic impressionant, únic en el subcontinent subsaharià, pràcticament or-fe d’arquitectura històrica de pedra Els “dzimbahwe” ‘cases de pedra’, en llengua shona existeixen des de fa mil anys, mentre que l’estat de Zimbabwe existeix des del 1980 només Amb aquest nom, és clar,…

El senyor Tomohisa Nagaoka fou un dels arponers japonesos que caçaven balenes a l’Antàrtida entre el 1950 i el 1960 Durant la seva carrera de 21 anys, va guanyar diversos premis per la quantitat de balenes que va matar Avui dia, però, ja no en caça més En lloc d’això, es dedica a portar gent a veure catxalots, caps d’olla i d’altres cetacis al cap Muroto, a l’illa de Shikoku, al SE de Tòquio El senyor Nagaoka és un capità Achab reconvertit A l’època daurada de la caça de la balena, al segle XIX, el capità Achab simbolitzà la persecució implacable de les balenes en la famosa novella “ Moby…

“Es deia Digit i ja no hi és El seu cos mutilat, decapitat i amputat de mans per fer-ne horribles trofeus jeu inanimat entre les mates com un sac ensangonat” Així començava Dian Fossey un seu famós article en un número de “National Geographic Magazine” del 1981, la revista que li serví de plataforma per a donar a conèixer al món la seva particular croada a favor del gorilla de muntanya Digit, un gorilla particularment estimat per Dian Fossey, fou mort pels furtius l’any 1977, en efecte, com un acte de revenja De revenja i d’advertiment premonitori, ja que el 27 de desembre de 1985 qui caigué…