Resultats de la cerca

Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la tija curta i…

“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…

Un migdia xafogós de juliol al desert de Gobi El calorós vent del SW s’emporta els escassos núvols cap a les llunyanes serralades de l’Altai del Gobi Els núvols s’apleguen als cims de les muntanyes on, cap al tard, es pot desencadenar un petit ruixat La vall del desert, però, és ben seca Els arbustos de fulla perenne es veuen esgrogueïts i mústics Però si es visita el desert a la primavera, durant el mes d’abril, potser en algun lloc de l’Àsia mitjana, pels voltants de Bukhara, no es dubtarà un sol instant que el terme ‘desert’ no és gaire apropiat per a designar aquest món avalotat i ple de…

Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…

L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…

El pes de la història compartida Tota una sèrie de testimonis geobotànics i paleogeogràfics demostren clarament que entre les estepes americanes i eurasiàtiques per no parlar de les neozelandeses, separades avui per grans distàncies, es produïren intercanvis d’espècies animals i vegetals en diferents moments de la història del planeta, fet que implicaria l’existència d’un lligam geogràfic temporal La relativa joventut de la vegetació estepària Com a conseqüència del retrocés de les aigües als indrets de l’actual estret de Bering i les àrees adjacents, durant els períodes de regressió marina…